La paradoxa de Castellar: un habitatge car tot i la mala connexió

La deficient situació de Castellar del Vallès en matèria de mobilitat analitzada pel Diari la setmana passada té una segona lectura. Una paradoxa que impacta en l'habitatge i l'economia castellarenca. Contràriament al que es podria deduir, la mala connexió viària i ferroviària -és l'únic municipi de Catalunya amb més de 23.000 habitants sense tren ni autovia o autopista- no penalitza el preu dels immobles de la vila, sinó que condiciona la realitat demogràfica i el desenvolupament de l'indret. Si observem les dades del mercat immobiliari, trobem que el preu mitjà del lloguer és de 710,43 euros, segons dades de l'Incasòl de finals del 2022, un 2,90% més que l'any anterior. Si ho comparem amb localitats de l'entorn, la xifra se situa lleugerament per sota de Sabadell -728,86 euros- i per sobre de l'altra capital vallesana, Terrassa -682,98 euros de mitjana-. Punts molt més accessibles en la geografia catalana. Aquesta conjuntura s'observa de la mateixa manera en el mercat de compra. A Castellar, el cost del metre quadrat és de 1.897 euros de mitjana, segons el portal Idealista. La mateixa font estableix la xifra en 1.988 a Sabadell i 1.864 a Terrassa. Obviant les característiques del parc d'habitatges existent en cada zona, l'escenari convida a plantejar-se una pregunta: per què la mala connexió no fa baixar els preus per a viure a Castellar? Com impacta, doncs, en el teixit social castellarenc?

Radiografia de la situació actual

Més enllà de l'hipotètic encant de Castellar i la seva proximitat amb l'entorn natural, el Govern local és conscient que la mala connexió té reflex directe en el desenvolupament del municipi, tant des d'un punt de vista de l'habitatge com l'econòmic i empresarial. Tal com assenyala el regidor de Mobilitat, Aleix Canalís, un dels efectes és l'expulsió de gent jove, que busca apropar-se, en temps de trajecte, als llocs de treball de punts com Barcelona. En paral·lel, hi ha una altra particularitat. "Castellar té una singularitat que atribuïm al fet que estem mal connectats: tenim un dels índexs d'immigració més baixos de Catalunya en poblacions de més de 20.000 habitants. Tenim habitatges cars i, alhora, mala connexió amb transport públic", radiografia el regidor sobre les claus. De fet, a banda del vehicle privat, els castellarencs només tenen l'autobús com a transport públic, que el connecta amb Sabadell a través de la línia C1. La població En el cas de l'habitatge, hi ha una segona derivada que reforça la tesi inicial. "La tipologia d'habitatge a Castellar, poc atractiu per accedir a un primer domicili, fa que s'incrementi molt el preu i expulsem gent jove”, reitera. Això, segons detecten des del consistori, provoca un procés d'envelliment de la població i que se substitueixi aquest col·lectiu en cerca d'un primer pis per famílies provinents de l'àrea metropolitana de Barcelona amb més capacitat adquisitiva i amb possibilitat d'accedir a aquests habitatges. Realitat que condueix alhora a una pujada dels preus. El joc d'equilibris entre nouvinguts i expulsats fa que no es prevegi arribar als 30.000 habitants ni en l'escenari més expansiu. "No esperem grans creixements urbanístics, encara que hi hagués una millor connexió", refermen fonts municipals qüestionats sobre el futur d'un municipi que reclama una via directa a una carretera de més capacitat. A pesar d'això, la vila es prepara per acollir noves promocions i zones residencials, com la de l'antiga fàbrica Playtex, que inevitablement faran incrementar la ciutadania i reordenar la localitat. L'economia Com assenyala Canalís, els condicionants repercuteixen també des d'una perspectiva econòmica, terreny on la mobilitat sí que suposa “un llast”. Competitivament, alerten des de l'executiu municipal, estar mal connectats fa que els polígons, “que són potents”, quedin minvats. És, diu, un problema per a les empreses que volen instal·lar-se a Castellar, que veuen com qualsevol transport de mercaderia ha de passar gairebé inevitablement pel centre de Sabadell, alentint els processos. De fet, com adverteix ell mateix, la vila disposa d'un gran terreny en el polígon de Can Bages que continua lluny d'un escenari d'explotació ideal, amb més d'una dècada aturat. Es tracta d'un sector industrial amb una superfície de 200.000 metres quadrats, que havia de possibilitar l'ampliació del parc d'empreses de la vila. Una previsió que s'ha vist frenada, evidenciant que l'expansió castellarenca continua lligada a un progrés urbanístic escàs en infraestructures de mobilitat. https://www.diaridesabadell.com/2023/11/15/castellar-mobilitat-connexions-tren-carretera-transport/