La sabadellenca de 90 anys artífex dels vestits de la Ventafocs, l'Aladí o el Pinocchio

Roser Manau (Sabadell, 1933) transmet vitalitat des del minut u de conèixer-la. És un d’aquells esperits que contagien alegria i il·lusió de seguida. “Quants anys creus que tinc, jo?”, pregunta, entremaliada, només presentar-nos. “A finals de mes en faig noranta-un”, em corregeix orgullosa. Malgrat que ronseja a l’hora de fer-se la foto, posa amb gràcia, lluint un somriure sincer abans de ser retratada com una model d’època. Veïna de sempre del Centre, porta tota la vida cosint. “Amb set anys ja feia anar fils i agulles”, repassa. Després de trepitjar algunes fàbriques tèxtils, va posar-s’hi a casa, on feia la roba de tota la família. Així va alimentar una habilitat innata, com la vocació que corre per les venes. Una passió per les teles perfeccionada de jove a l’Escola Industrial. [caption id="attachment_300587" align="alignnone" width="700"] Roser Manau, de 90 anys | David Chao[/caption] Per les seves mans han passat vestits de la Ventafocs, l’Aladí o la Blancaneus. “També els Pastorets!”, assevera. Un dels últims és el del Pinocchio, que s’estrena aquest dissabte a La Faràndula. Allà, des de fa gairebé un quart de segle, hi dedica algunes tardes a la setmana per fer realitat les voluntats de directors i artistes perquè els actors puguin lluir damunt l’escenari. “Els divendres a la tarda són sagrats. És innegociable venir aquí”, emfatitza. Riallera, confessa alguna de les receptes per entendre l’èxit i harmonia amb les companyes. “Sempre hi ha algun aniversari o sant i es porten bombons, galetes, moscatell... però jo no en bec, eh?”, riu. El més important, creu, és que hi ha joia. “Per aguantar tot aquest temps t’ho has de passar molt bé. Si no, ja no vindria”, narra, orgullosa de l’equip de modistes que treballen a la brigada de cosidores, com les coneixen entre l'elenc amb estima.

La Roser no és la més veterana!

Allà, una dotzena de dones posen fil a l’agulla. “Cadascuna sap què ha de fer. A una li va millor cosir, a l’altra planxar... Tothom és important”, reivindica. Una d’elles, la Teresa, és la més veterana, per més increïble que sembli. “En té 95. I és imprescindible a l’equip”, proclama. Per a ella, és un exemple. Una inspiració per continuar anant-hi per relatar amb orgull que és una de les artífexs que fa possible les obres a la Joventut de La Faràndula. Diumenge a la tarda, s’asseurà a la fila 14 disposada a gaudir de l’espectacle. Ho farà amb un ull posat en les interpretacions dels artistes. I l’altre, inevitablement, en la vestimenta que durant mesos han anat confeccionant envoltades d’optimisme i màgia entre les parets d'aquella sala plena d'història: “així és com s’ha de fer tot a la vida”, tanca com un dels secrets de la seva dilatada experiència. https://www.diaridesabadell.com/2024/05/16/pinocchio-joventut-farandula-sabadell/