Una trentena de desplaçats van viure el sublim triomf del CE Sabadell a Alcorcón. La primera victòria de la història a un escenari que, a partir d'ara, quedarà en la retina d'aquests arlequinats. Un divendres d'emocions fortes, especialment, per al Harrison Parpillon.
Aquest jove sabadellenc, amaga una història, si més no, curiosa: va decidir tornar a fer-se soci del Centre d’Esports just quan se n'anava a viure a Madrid per estudiar un màster en anàlisi política i electoral a la Universitat Carlos III. Molt de Sabadell i molt del Sabadell, el futbol es va convertir en una via per a mantenir-se connectat amb la ciutat tot i ser lluny de casa. “Sembla contradictori però, tots els meus amics es van animar i jo anava a la Nova Creu Alta sempre que podia”, recorda. Així doncs, seguir l’equip va esdevenir una eina per matar l’enyorança, però no va ser l’única.
Tot i l’equidistància evident, en dos anys, el Harrison va trobar alguns racons “sabadellencs” per la capital. "Madrid és diferent, és difícil trobar algú que coneixes pel carrer i els barris estan menys connectats". Un dels espais que el va marcar és el Cercle Català, on anava sovint a veure els castellers. “Hi ha una colla castellera, un grup de senderisme i un munt d’activitats, allà vaig conèixer una noia dels Saballuts, que després em vaig trobar per Sabadell i em va fer molta il·lusió”. Recomana visitar-lo perquè hi ha moltes alternatives accessibles a tothom. "És curiós perquè no només hi havia catalans". Per tant, més enllà de la seva vinculació amb l'esport, la cultura també el feia sentir més a prop dels seus. "Tocava el trombó a una banda municipal, allà vaig fer bons amics, de fet s'hi programen molts concerts de grups en català i hi ha un gran ambient". Evidentment, va tenir temps de fer turisme pels palaus i museus més típics, però també va descobrir que allunyar-se una mica del soroll de la gran ciutat l'ajudava. La Sierra, la Casa de Campo i el Lago eren infal·libles per desconnectar del ritme frenètic de Gran Via o Sol. Ironies del destí, tot i trobar-se amb sabadellencs i vallesans per la capital, curiosament, no va creuar-se amb cap egarenc pel camí.
- El Harrison participant en una xerrada al Congrés
- Cedida
Trobades arlequinades
Tot i que no s’ho esperava, durant la seva estada, va coincidir amb alguns arlequinats, un d’ells a les festes de San Isidro, entre "chulapos" just un dia abans de viatjar cap a Eibar per la tornada de les semifinals del play-off d’ascens la temporada passada. “El vaig veure amb una motxilla del CES entre tanta gent i no vaig poder evitar saludar-lo”. La seva passió pel futbol, curiosament, amb el cor dividit entre l’Atlético de Madrid i el Centre d'Esports, el va portar a convèncer els seus companys de pis, de Palafrugell i Sant Andreu, perquè l'acompanyessin fins a Ipurua. Plegats van gaudir d’una jornada històrica, els companys, sense tenir cap mena de vincle amb el club. "No són gaire futbolers tampoc i crec que l'ambient del Sabadell, que té aquesta cosa com familiar, els va agradar molt." Afortunadament, però, Eibar no va ser una celebració a mitges perquè la seva persistència va rebre premi: l’ascens a Múrcia que, a més, va poder celebrar a peu de gespa. "Estar a Madrid em va facilitar molt el tema dels desplaçaments". El desenllaç no podria haver estat més poètic: el Harrison va tornar a casa després d'acabar el màster i, paral·lelament, l'equip va tornar a la Primera Federació.
Un divendres de futbol, retrobaments i victòria
Després d'haver seguit el Centre d'Esports des de la distància, ara ja ho té més senzill per anar a l'estadi un cop acabada la seva aventura estudiantil madrilenya. Això si, des que va conèixer els rivals d'enguany, tenia una visita marcada al calendari: Alcorcón. “Vaig comprar els bitllets d'anada per divendres i vaig acabar perdent diners quan van anunciar la data del partit”. Un duel que ha estat l'oportunitat perfect per tornar a la seva ciutat d'adopció, a més, amb un conjunt arlequinat molt engrescador. "Fins i tot els meus amics madrilenys de la banda m'han volgut acompanyar", explicava orgullós. El desenllaç? La primera victòria de la història del Centre d'Esports Sabadell a Santo Domingo i un postpartit que ben segur va ser memorable pels carrers de Madrid.
