Ferran Costa: "Tot és qüestió de sentir el que fas i aquest equip és la meva vida"

"És una nit que, en uns anys, els més grans explicaran als més joves", deia Ferran Costa després de remuntar l’eliminatòria de play-off contra el Madrid Castilla, divendres passat. La jornada va ser rodona, el premi a una afició i una ciutat bolcada amb un equip que s’ho va deixar tot fins a aconseguir el premi. Des de la rebuda en autocar de l’equip fins al moment del xiulet final i l’eufòria desfermada a la graderia i el terreny de joc. Un dia memorable que deixa l'equip a només dos partits del futbol professional.

El Centre d’Esports afrontava la tornada de la primera ronda del play-off amb el hàndicap important de la derrota per 2-0 de Valdebebas. Potser costava creure que capgirar el global era possible, però la gent va posar molt de la seva part perquè fins i tot els més indecisos es tiressin a la piscina. Entrades exhaurides unes hores abans del partit i un ambient que va convertir l’enfrontament en un malson per als joves futbolistes del Madrid.

"L’operació remuntada l’hem començat amb les 12.000 persones que han vingut, i tots els que haurien volgut venir i s’han quedat sense entrada. Els arlequinats us han enganyat durant molt temps. Sempre us han dit que van una mica de ploramiques, cagats i que no hi creien, però la realitat és aquesta. Aquest equip ha fet despertar el sentiment arlequinat de veritat. Només puc donar les gràcies, i dir que no penso oblidar mai aquest dia en la meva vida", afirmava el tècnic.

Després d'igualar el global de l'eliminatòria en el primer temps, no va ser fins al límit del temps reglamentari que Joel Priego va desfermar l’eufòria amb el 3-0 definitiu. Un premi merescut a un equip que hi va creure i, especialment, a un jugador incansable. "Crec que és el millor partit que he viscut, tant per l'ambient, la repercussió i per tot, crec que és el més important que he disputat a la meva vida, i també de tots els meus companys. Ho hem demostrat al camp", deia després del partit el ‘23’ arlequinat.

"El Joel mai para de córrer. La setmana passada estava trencat perquè durant la temporada hauria d’haver parat i no ha volgut, es va negar per ajudar l’equip. Tots els que estan jugant han tingut moments de la temporada en què haurien prioritzat la seva salut i no haurien jugat, però els nostres no ho han fet. No he de destacar un nom propi perquè aquesta banda que som s’ha convertit en un equip amb totes les lletres", afegia Costa, que va voler enaltir el paper de Rubén Martínez com a capità dins i fora del camp. "És el jugador que millor ens representa".

A banda dels gols, el plantejament va sortir pràcticament perfecte. Urri va poder controlar César Palacios, Kaiser, després d’un inici dubitatiu, va començar a guanyar tots els duels amb Jacobo Ortega i els carrilers van poder frenar la capacitat dels laterals madridistes, molt influents en l’atac del seu equip. No obstant això, si una actuació va destacar per sobre de la resta va ser la de Quadri Liameed, que va perseguir Thiago Pitarch per tot el camp, gairebé com si fos una ombra. Una nova demostració de tenacitat i desplegament físic del nigerià.

Una actuació coral que quedarà per al record dels gairebé dotze mil aficionats presents. "Tot és qüestió de sentir el que fas i aquest equip és la meva vida", assegurava el tècnic. "Estic agraït de cada moment d'aquesta temporada, perquè estem posant a prova les nostres conviccions, un equip normal hauria sortit pensant que realment estava mort, però és que nosaltres ens resistim a això, i ens rebel·lem davant de l'adversitat", admet.

I tot plegat deixa el Centre d’Esports a tocar d’una fita que fa tot just un any semblava inimaginable. El futbol professional es troba a només una eliminatòria, dos partits, en què caldrà tornar a demostrar que aquest equip va a totes i vol continuar fent història en un any que, passi el que passi, ja és memorable. "Hem aconseguit passar la ronda, però res més allà. Al final, el que hem de fer és preparar el partit com sempre i anar al màxim. Sortir la setmana vinent, treure el millor resultat possible per la tornada a casa i intentar-ho rematar", assegura Priego, que viurà el seu retorn al Ruta de la Plata del Zamora, on precisament va aconseguir un ascens a Primera Federació fa dues temporades. Ara, es troba a 180 minuts, o 210, del somni.