El Club Tennis Sabadell es troba en un bon moment. Fa algunes setmanes es van inaugurar les noves instal·lacions, amb més pistes de tennis, pàdel i places de pàrquing. L'obra consolida un mandat exitós que s'acabarà a principis del 2026. A les portes de deixar la presidència, un cop completa la seva segona legislatura al capdavant de l'entitat, entrevistem August Serra, que passa revista dels temes d'actualitat i futur del club del carrer del Prat de la Riba.
Quin és l’estat actual de l’entitat?
Hem arribat al final d'una etapa en què teníem un projecte important que va començar fa 6 o 7 anys, que per temes de llicències, permisos i concessions havia de ser una ampliació del nombre de pistes de pàdel. Però, bé, al final, per les necessitats de l'entitat hem modificat la posició de les pistes de tennis, hem posat nou pistes de pàdel i hem ampliat gairebé una vuitantena de places de pàrquing... hem fet una reestructuració i hem ordenat el club per satisfer les necessitats. Després de la pandèmia hem crescut un 5% en massa social, però un 30% en el nombre d'accessos. Això vol dir que els socis venen molt més, ens hem d'adaptar per donar un bon servei.
La inauguració de les noves instal·lacions és una mostra de força també…
Sí. De fet, nosaltres sempre hem intentat tenir un model de gestió, no en el meu mandat, també en l'anterior, en què estem intentant tenir la millor qualitat d'instal·lacions perquè hi hagi interès per la gent de venir. Hem estat molt curosos en la gestió i això ens ha permès generar excedents que després els reinvertim en instal·lacions i intentem trobar una espiral virtuosa que permeti mantenir el servei de màxima qualitat del soci que permeti mantenir l'interès pel club i per la ciutat també.
Quina valoració fa de com han quedat les pistes?
Bé, al final el resultat jo crec que és òptim, però hem patit molt. No vull culpar ningú, sinó que és un procés. Al principi la sensibilitat que hi havia no era excessiva, després es va redreçar, però els processos administratius són lentíssims i entre la concessió de llicències i altres, ha costat molt. Això també ens ha permès anar evolucionant una mica el projecte per adaptar-nos a les necessitats del club, però al final com que el resultat és òptim ho donem per ben invertit.
Era una de les accions marcades en vermell abans d’acabar el mandat?
Sí, de fet era un projecte que ja el tenia en l'anterior mandat meu i que va quedar estroncat per culpa de la pandèmia. Jo crec que era una obligació moral i un compromís formal de poder reestructurar aquestes instal·lacions. Vull afegir també que no només hem augmentat la infraestructura de tennis, també aquests anys hem refet pràcticament íntegrament la piscina, hem canviat màquines de gimnàs per actualitzar-nos, hem augmentat el nombre d'activitats dirigides, o sigui que en general hem fet una millora substancial de la qualitat del servei que donàvem als socis.
Queda pendent una pista que utilitzarà l'innovador sistema d'hidrolab, que reutilitza l'aigua del reg.
Sí, sí. Hem traslladat les quatre pistes que teníem, i quan anàvem a acabar de fer l'última, ens va venir aquesta possibilitat de fer una inversió en una prova pilot amb aquest sistema de recollida d'aigua. Tant del reg com de la pluja, el sistema va emmagatzemant l'aigua en un dipòsit i la recicla per tornar a utilitzar. Hem fet les primeres proves, encara molt inicials, i sembla que pot anar bé. Si el resultat és òptim, és molt probable que anem reproduint aquest mètode en la resta de pistes. Venim d'uns anys complicats per la sequera i probablement es repetiran. Hem d'estar previnguts.
Poder fer de 'conillet d'índies' amb aquest sistema és una bona manera també de dir que voleu ser referents en innovació?
Amb innovació i amb sostenibilitat. Tenim el certificat Biosphere que d'alguna manera t'acredita que ets una entitat sensible a la sostenibilitat del medi ambient i a totes aquestes qüestions i, per tant, també volem estar una mica al capdavant de poder aqportar el nostre granet de sorra a la societat en general i a la ciutat particularment.
- El terreny en què es farà la nova pista d'aigua reutilitzable
- David Chao
En tema d’infraestructura, el pickleball està creixent molt. També hi ha el tennis platja en l’horitzó… quin és el full de ruta? Entra en els plans de futur?
Realment, en una de les pistes que tenim sintètiques ja tenim pintades dues pistes de pickleball i vam fer un primer llançament. D'alguna manera, tampoc és una gran feina de producció. Nosaltres la infraestructura ja la tenim i els socis la poden provar. Si la gent té interès, ho tirarem endavant.
El moment social també és bo. Prop dels 3.000 socis, hi ha un repte realista de creixement en aquest sentit? O esteu a prop del sostre?
Ara mateix, amb les instal·lacions que tenim no hi ha un overbooking galopant, diguem-ne. Si volguéssim créixer molt més, doncs ens hauríem de plantejar més infraestructura per no minvar la qualitat que es dona als socis. Hem de trobar l'equilibri. Créixer, però vigilant per no perdre qualitat. Potser els 3.000 és una bona xifra de màxims ara mateix, però no està escrit. Depèn més del nombre de socis actius que del total, realment. Anem monitorant l'ocupació de les instal·lacions i veient on són les costures. En funció de la disponibilitat econòmica s'abordaran projectes d'una manera o altra en el futur. Això sí, ara estem en una situació prou còmoda.
En el pla esportiu, de les seccions, quins són els deures? És possible un creixement?
Nosaltres sempre hem tingut la política, sobretot amb el tennis, de focalitzar-nos molt en la base i jugar amb gent de la casa. Això, per exemple, ens ha significat que aquest any l'equip masculí ha baixat de Segona a Tercera, perquè dos o tres jugadors que teníem han anat a estudiar als Estats Units. L'any que ve intentarem pujar de nou. La idea és obtenir els millors resultats possibles amb jugadors de la casa. Si hi ha un any que veiem que tenim una fornada molt bona, que a vegades passa, ens podem plantejar de fer algun esforç més per estar a la màxima divisió, però sense perdre l'honor i filosofia. Amb el femení vam disputar la fase d'ascens a Primera, però vam perdre a les finals.
Estar a màxima categoria és un objectiu irreal en el mitjà termini?
Per nivell ens tocaria estar a Segona amb els dos equips. Ara, si surt una bona generació formada al club i podem complementar-la amb algun detallet que doni el salt de nivell, ho farem, però jo no em sento còmode fitxant a gent de fora i que quan juguin aquí el soci et pregunti: i aquest qui és? Jo prefereixo que diguin aquest és el fill de no sé qui o el germà d'aquest altre... Hem de cultivar el talent propi.
En esquaix l'aposta sí que és evident. Sou els grans dominadors de l’estat tant en masculí com en femení.
Aquí l'objectiu és mantenir-nos en el nivell actual. Pràcticament, només quedem nosaltres com a punt de referència dels jugadors, que aquí se senten còmodes. Continuarem apostant per fomentar i fer créixer l'esquaix.
Certament, la política sí que és diferent de la del tennis. La referència és l'Iker Pajares, sabadellenc i del Tennis, però també ha competit amb el club gent com la Marta Domínguez.
No és que sigui diferent, és que si el jugador ja està al màxim nivell, és semiprofessional, i vol venir a jugar. En canvi, en el tennis, en categories juvenils, si hem de desplaçar jugadors també ho fem, però en categoria absoluta el nivell no és el més alt. Si es dona una possibilitat ho podem fer. Per posar un exemple, l'Iker és el 29 del món. El mateix rànquing en tennis és impensable d'aconseguir que vingui a jugar amb nosaltres. Ja ens agradaria.
- El president, al Club Tennis
- Juanma Peláez
L’aposta també és evident en l'organització de tornejos de tennis. L’Open masculí es troba molt consolidat amb més d'una trentena d'edicions. Vist amb perspectiva, us veieu com a referents o fins i tot pioners en el seu moment?
Ara sí que ja n'hi ha molts, però podem dir que som dels pocs que tenim un torneig internacional masculí i femení del mateix nivell. Això és el que ens diferencia i ho volem mantenir. El masculí està consolidat i el femení farà la seva tercera edició el 2026. Volem que es converteixi en una tradició.
El creixement de l'Open, en nivell, sí que està força limitat, oi?
Bé, aquí hi ha dos elements. Hi ha el tema econòmic, que costa molt més de consolidar un torneig amb molts més preus. I l'altre que també entenem que a nivell de promoció del tennis català i espanyol aquest tipus de torneig és molt més útil. Permet que els jugadors catalans no hagin de sortir pel món a jugar tornejos i puguin generar punts a prop de casa. Això sí, no dic que si tenim l'oportunitat, algun any organitzem un torneig de més renom, però no d'una manera consolidada sinó esporàdicament si es donen les circumstàncies i per un esdeveniment especial.
Faria il·lusió?
A mi, especialment, me'n faria molta. Lògicament, s'han de captar recursos i convèncer la gent. Només diré que el 2029 és el nostre centenari...
Torno a l’Open femení, que va celebrar la seva segona edició aquest any. Era també un dels reptes del mandat?
Sí. Nosaltres, històricament, hem treballat al mateix nivell tant el femení com el masculí. La promoció que fem és totalment equiparable i, per tant, no tenia massa lògica no tenir un torneig femení. Sé que és un esforç econòmic, però ens ho vam posar entre cella i cella i, quan això passa, els recursos acaben sortint. Era una tossudada meva, realment. Vaig anar picant pedra, ho vaig anar madurant, fins que va ser una realitat. Hem d'entendre que juguem amb recursos dels socis i hem d'anar amb molta cura a l'hora de fer coses. Hem d'agrair el teixit empresarial de la ciutat que també és un suport indispensable en aquest sentit.
L’objectiu ara és consolidar-se, entenc…
Jo ho tinc claríssim. Les directrius són de buscar els recursos. De moment hem tingut un espònsor que ens ha donat continuïtat que és el Lexus, molt ficat en el món del tennis. Jo tinc la confiança que continuaran amb nosaltres. Però si no, en buscarem perquè volem continuar endavant.
A mode general, quina valoració fas del mandat? Queda alguna cosa pendent pels últims mesos?
Jo crec que hem complert bastant els objectius que ens vam marcar a l'inici de la legislatura. Estem treballant per deixar a les pròximes generacions de directius un estudi per augmentar instal·lacions en el futur. S'està fent. Això no vol dir que l'any que ve fem coses, perquè primer hem de generar recursos, però sí que no volem que pateixin el viacrucis que hem tingut nosaltres. És una manera d'escurçar processos.
Com a president ja no, però et veus més anys vinculat al club d'alguna manera més que sent simplement un soci?
A mi el que m'agradaria és poder transmetre l'estratègia de gestió que hem seguit els últims vint anys, perquè ha estat exitosa. Hem pogut créixer, ens hem pogut estabilitzar, tenim recursos, podem fer inversions, podem augmentar serveis. L'acompanyament l'hauré de fer des del darrere perquè al davant ja no hi puc ser, però estic al club des dels tretze anys, he jugat a totes les categories, he fet de monitor, d'entrenador, de directiu i, al final, de president. Estaré a disposició del que pretengui l'equip directiu que entri. Perpetuar-se en una institució no és bo, perquè agafes rutines i tampoc tens la il·lusió del principi, però sempre estaré per ajudar en el que necessiti i em demani el meu club.
