Les primeres baixes i arribades ja s'estan començant a confirmar en el món del waterpolo. Els equips del CN Sabadell no en són una excepció. Aprofitant l'arribada de l'estiu, entrevistem el director esportiu Xavi Balaguer que analitza i reflexiona sobre les claus de la temporada i ja pensa en els reptes més pròxims de cara a una 25-26 que torna a prometre emocions fortes tant al KEIO com a l'Astralpool.
Quin balanç fas, a grans trets, de la temporada? Tens la sensació de regust agredolç?
Començant pel femení, ha estat una temporada complicada. Sobretot perquè havíem una planificació amb una plantilla competitiva i compensada en totes les zones i, amb les situacions, se'n va anar en orris molt d'hora. Al final, les baixes de la Judith Forca i la Maica han estat molt sensibles perquè perdíem molta qualitat, però també quantitat. Guanyar la lliga sense aquestes dues jugadores, amb la Roser Tarragó que ens ha donat un cop de mà al final, crec que és un excel·lent final de temporada, fent justícia a altres situacions que han passat durant l'any com per exemple la derrota a la final de la Champions amb un gol en l'última jugada. Ha estat una temporada molt complicada, sobretot a nivell mental perquè moltes jugadores els ha costat aixecar-se després de rebre tants cops. Tot això, lògicament, des d'una anàlisi purament esportiva. Sí que per tot això és agredolça, realment, la temporada. També ha coincidit que l'altre millor equip d'Europa, el tens a vint quilòmetres, que si el tens a 1.500 només t'enfrontes una o dues vegades en tot l'any i pots continuar dominant el waterpolo estatal encara que et guanyi la Champions. En el masculí, en canvi, estem en un punt en què ja costa avançar. A nivell nacional tenim el Barceloneta que és top-4 europeu on també hi ha els cinc, sis o set equips que et dupliquen o tripliquen pressupost. Arribar fins a aquest punt ja és molt complicat. Hem estabilitzat el nivell les últimes temporades, i estem contents, però donar la següent passa és molt difícil.
Trencar la barrera d'entrar el top-8 d'Europa potser és molt complicat, però realment aquesta temporada vau fer els deures en l'enfrontament directe amb el Savona i el que va fallar va ser l'Olympiacos, que només va sumar tots els punts contra vosaltres.
Forma part de l'esport també. Vas ser l'únic grup en què el gran favorit no va sumar tots els punts de la resta de rivals. Nosaltres amb el Savona vam sumar quatre punts i ha estat el tercer any consecutiu que ens quedem fregant la classificació. Això vol dir que la crosta aquesta és més difícil de trencar. També és cert que aquest any, per exemple, s'ha colat al top-8 un Oradea que és inferior perquè va tenir sort amb el grup. Necessitem un resultat que ens torni a enganxar a aquesta opció de créixer. Ens estem mantenint en un nivell molt alt, però la sensació és que estem topats.
Sí que a l'EuroCup, com a mínim, es va repetir el top-4.
Arribar a semifinals et mostra que estàs entre els dotze millors equips d'Europa. Sí que contra el Recco queda l'espineta de no haver pogut competir més sobretot a l'anada. Són superiors a nosaltres i ens haurien eliminat igualment, però segurament és una de les taques negres d'aquesta temporada. De totes maneres, hem de valorar haver arribat fins a les semifinals perquè hi ha grans equips que s'han quedat pel camí.
A nivell estatal, es parlava l'estiu passat que el Barceloneta podia baixar una mica el nivell, però l'arribada d'última hora de l'Álvaro Granados va ser diferencial per distanciar-se, fins i tot, una mica més.
Quan va sortir l'oportunitat de mercat de la temporada passada nosaltres també la vam veure així i vam buscar recursos externs, que per aquest tipus de jugadors podíem aconseguir, i li vam traslladar una proposta a l'Álvaro Granados perquè pensàvem que era el que podia decantar la balança cap a ells o cap a nosaltres. Se'l va endur el Barceloneta i els va fer pujar un esglaó. No sabem què hauria passat si s'hagués donat al revés, però va anar així. Tampoc és casual que acabi allà i no a Sabadell, per l'experiència i trajectòria a Europa, per l'ascendència a la selecció estatal... és un raonament lògic.
Hi haurà canvis de cara a la pròxima temporada, també al Barceloneta perden peces importants i hi ha relleu a la banqueta, no sé si hi ha aquesta esperança que es pugui reduir la diferència?
Sí, hi ha una bona oportunitat. L'objectiu és estar al màxim nivell possible i, sobretot, esperar que el Barceloneta no tingui el seu millor any. Aquesta temporada, menys a la semifinal de la final four i en el partit contra el Ferencvaros a Budapest, ha estat a un nivell excel·lent en tots els partits, no ha donat opcions als rivals. A aquest nivell de joc sí que és un rival fora d'abast per nosaltres. Tenim molt bon equip, estem consolidats en una segona línia europea, però encara estem lluny del màxim nivell de clubs així.
Es parla de les arribades de Federico Panerai, Rafa Vergara, Sergi Cabanas i Martin Famera per substituir les baixes confirmades de Fran Valera, Alex Bowen, Fynn Schuetze, Javi Bustos, Xavi Teclas i Àlex Llauradó. Estàs satisfet per com quedarà la plantilla?
Sense confirmar els noms, crec que quedarà un equip compensat, experimentat i que podrà competir contra tothom. Crec que guanyarem en solidesa i defensa, que és important perquè potser és un dels punts de millora d'enguany i que ens ha fet ser més irregulars en alguns trams de la temporada.
Tornareu a jugar fase prèvia de la Champions, el setembre, fins a quin punt condiciona la planificació?
És un tema que no ens agrada i ho hem manifestat a la LEN perquè preferíem el sistema de wild card. Fins a mitjans de setembre dificulta moltes coses, des de planificació, fins a patrocinadors, etc. Si, per exemple, tu tens una wild card que t'assegura Champions tres temporades, pots planificar un projecte amb un termini i unes condicions concretes. També entenem, en aquest cas, la decisió de la LEN que vol que els equips es guanyin la seva plaça any a any. Els equips que ja estan classificats és perquè han guanyat la seva lliga, no els ho han regalat. En la prèvia, al final, influeixen molts factors. Nosaltres demanarem organitzar-la, que sempre és un avantatge, i l'equip tornarà a la feina l'11 d'agost per tenir cinc setmanes per arribar bé. Serà un moment clau de la temporada, realment.
- El sabadellenc, a `La Bombonera` de Can Llong
- Victor Castillo
Parlant ja del femení, després de guanyar la lliga el David Palma deia que havia estat pensant molt en com hauria venut la temporada si hagués perdut el títol. Deixant de banda els condicionants per les baixes, hauria estat un fracàs?
Al final, els condicionants no els pots deixar de banda perquè són el que et marca la temporada. No pots exigir el mateix a un equip complet que a un que té dues jugadores clau menys. Li podem donar la volta a això, si aquesta temporada sense la Judith i la Maica ho haguéssim guanyat tot, m'haurien de fer fora. Perquè significaria que no cal gastar-se els diners en dues jugadores que no necessites per guanyar, però no és la realitat. Esportivament ens han deixat molt tocats, és evident. Jo crec que fem molta feina, primer per no plorar en cada racó, que en altres llocs segur que ho haurien fet, i precisament per no plorar ens ha provocat que tothom exigís el mateix que si tinguéssim tota la plantilla. És la clau de la temporada esportivament. A tot això s'afegeix el que deia abans, que el que era el segon millor equip d'Europa a principi de temporada, el tens a vint quilòmetres. I, a més, com és el Sant Andreu que no tenia cap palmarès, sembla que no pots perdre contra elles. Si ens hagués guanyat un Olympiacos o un Orizzonte, potser no se li donarien tantes voltes.
Precisament aquestes dues baixes van fer que s'apostés per la Roser Tarragó al tram final de lliga. El desenllaç de la final de Copa va ser un factor detonant per prendre aquesta decisió?
Totalment. A la lliga les havíem guanyat en els penals, però la principal diferència és que només era un partit de quatre quarts, en canvi, en una final de Copa estàs jugant el teu dotzè quart en tres dies. Segurament si fos com en el futbol, que vas jugant les eliminatòries en dies diferents, no s'hauria notat tant, però vam arribar amb un desgast important. Tampoc era el millor moment de la temporada per resoldre amb més facilitat els quarts i les semifinals. Nosaltres ja havíem intentat trobar jugadores per completar la plantilla, però malauradament, la RFEN no permet incorporar jugadores amb llicència. Has d'anar a buscar gent retirada o que no jugui per substituir dues campiones olímpiques. Vam tenir la sort que la Ru ens ha donat un nivell molt alt i ens ha ajudat molt, però ha estat una casualitat absoluta. La normativa et penalitza moltíssim. Potser per la manera que ho hem afrontat ha quedat una mica maquillat, però ha estat una situació intolerable. Hem trobat empatia zero de la Federació després de tot el que hem fet pel waterpolo femení. Al final, les perjudicades són les altres jugadores.
A la Champions sí que s'incorporen dues jugadores americanes, la Tara i la Maggie, però a la final surt creu amb una nova remuntada en el tram final.
Veníem d'una semifinal excel·lent i en el moment que tenim el títol força encarat, hi ha tres o quatre accions que cauen totes de l'altra banda i elles creixen i a tu t'entren els dubtes. Realment, trobar explicacions a aquestes coses sempre és molt complicat. Són molts detalls en partits molt igualats. És un cúmul de circumstàncies que acaben decidint. A la lliga, per exemple, et guanyen el primer partit, si fos una final a l'ús, estàs fora. Després sí que fas un gran partit a Sant Andreu i en el tercer saps patir i aconsegueixes el títol, però està tot molt igualat.
Ara hi ha una reconstrucció gran en l'equip. Són set baixes i, de moment, quatre arribades confirmades. Tens la sensació que es renova una mica l'ambició per guanyar, pels perfils que entren i els que surten?
No ho sé, realment. Ganes de guanyar n'hi ha sempre, i sobretot ganes de no perdre. El que sí que tenim jugadores molt joves que venen al que ha estat el millor equip d'Europa els últims vint anys amb una altra motivació. Tenen ganes d'afrontar un repte en un equip en què només val guanyar. Hi ha molts altres reptes que no guanyar també serveix, això dona una forquilla molt més àmplia que la de guanyar. Aquí tens més exigència i molt poc marge d'error. Aquest nivell d'exigència no totes les jugadores estan preparades per assumir-lo. Això també ens ho estem trobant, que cada vegada hi ha menys jugadores disposades a assumir el repte, sobretot en l'àmbit estatal. En el mercat internacional sí que hi ha més waterpolistes convençudes i ambicioses de poder suportar aquesta exigència.
Pel que fa a les fitxes d'estrangeres, hi ha la Van de Kraats i la Tara, que es quedarà. S'ha parlat de la portera Isabel Williams, també d'Athina Giannopoulou o Maddie Musselman, està decidit qui completarà l'equip?
Estem acabant de tancar el mercat perquè com s'incrementen les convocatòries a catorze jugadores, pot ser que hi hagi una fitxa d'estrangera més, fins a les cinc. Llavors volem saber com queda la normativa i després veurem què decidim. Està clar que tenim la necessitat d'una portera, també una jugadora que ens doni una mica de consistència a la zona de dos metres, perquè estarà la Tara, però la Maica fins al gener no estarà amb l'equip i tampoc sabem quin serà el rendiment immediat, llavors hem de valorar les situacions i decidirem aviat.
Pot haver-hi anys de transició en un club com el Sabadell?
No. Això no vol dir que costi estar a dalt. Una de les novetats que volem fer amb el canvi de cicle és el d'incorporar en el staff a la Mati Ortiz. Una jugadora que va aprendre a nedar a l'escola Santa Clara que ha guanyat tot el que es pot guanyar i que representa a la perfecció el que volem transmetre. Ha de ser una de les peces importants en aquesta nova etapa. Tots els que estem aquí som de Sabadell i ens faltava aquesta visió femenina, rejovenida i més propera a les jugadores i el que passa dins l'aigua.
