La selecció del Brasil es va coronar com a primera campiona del món de futbol sala femení diumenge passat. El conjunt sud-americà es va imposar a Portugal en la gran final del torneig per 0-3. Espanya va completar el podi, guanyant el partit pel tercer lloc a l'Argentina (1-5). El primer Mundial de la història va col·locar un país com Filipines en el mapa internacional. La selecció amfitriona va preparar la cita a correcuita, confeccionant un equip en temps rècord i amb diverses jugadores nacionalitzades dels Estats Units, Canadà o Austràlia, però amb família filipina. Com a preparació per al torneig van fer una estada a Sabadell en els dies previs, enfrontant-se a clubs com El Ático, FS Sabadell Femení o Rubí.
A la ciutat, qui va procurar que tot anés com estava previst va ser l'Andy Cebollero, a través de l'agència Stage Deportivo. De fet, l'experiència va ser tan positiva que des del cos tècnic filipí, encapçalat pel rubinenc Rafa Merino, van demanar que viatgés amb elles i formés part de l'expedició a la cita mundialista. "Jo pensava que era broma, quan em van fer la proposta no m'ho creia. Al principi els donava llargues perquè per feina ho tenia difícil, però van continuar insistint i al final vaig acceptar", afirma. El seu domini de l'anglès i els coneixements en psicologia van ser una gran eina per a la comunicació i també les relacions personals entre membres de la plantilla.
L'únic hàndicap: "de futbol sala no en tinc ni idea". Va haver d'aprendre a marxes forçades les paraules clau per a transmetre els missatges a l'equip. "Tenia la sensació d'estar vivint el somni d'una altra persona. Era una mica la síndrome de l'impostor. Però vaig reflexionar i vaig saber que si tenia l'oportunitat de viure una experiència així l'havia d'aprofitar", admet. El combinat nacional filipí va quedar enquadrat en el grup A, juntament amb Polònia, el Marroc i l'Argentina. L'expectació al país era màxima. "Hi havia cartells i publicitat del Mundial per tot arreu. La gent sortia al carrer, ens aplaudia, animava... era increïble. Em vaig sentir com una estrella del rock", recorda.
- Tots els integrants del combinat nacional filipí
- CEDIDA
El debut va ser contra l'equip polonès amb derrota clara per 0-6. La victòria, no obstant això, va arribar a la graderia. "Estava ple. Més de 5.000 persones animant. Estava nerviosa com si jugués jo, aquell dia. Recordo el moment de sortir a la pista i tothom animant i aplaudint. No m'aguantava les llàgrimes", assegura. Contra el Marroc, en la segona jornada, es van avançar en els primers instants del duel. "Tothom va embogir. Va ser com guanyar el Mundial i només era un gol. El partit es va haver d'aturar diversos minuts", diu. Es van arribar a posar amb avantatge de dos gols, però finalment van acabar caient (2-3). L'últim partit, sense res en joc, contra l'Argentina es va resoldre amb un 1-5.
L'experiència va acabar aquí, però el futbol sala femení filipí tot just arrenca el seu camí. Aquest esdeveniment pot ser la primera pedra. "Centenars de nenes de tot el país van venir en els dies de torneig a veure els partits. Jo crec que no serà un bolet perquè les institucions han vist que si hi aposten la gent vol jugar i competir". L'esport rei al país asiàtic és el bàsquet, però arran de la competició ja han activat un pla per adaptar les pistes i poder jugar també a futbol sala. Molt camí per fer.
