L’ànima negra de Pedrolo, a Sabadell

La Barcelona de Manuel de Pedrolo fa olor de tabac i perfum. Les seves cantonades oculten gavardines de detectius noctàmbuls que murmuren, i les seves finestres il·luminen la intimitat de femmes fatales que es pinten els llavis d’un color diferent cada dia. És una Barcelona de fum i mentides, i a la vegada tan real que els sabadellencs Miquel Traveria i Georgina Gorriz l’han retratada en l’exposició fotogràfica Pedrolo, revelat negre. La mostra es pot veure a la Biblioteca Vapor Badia fins al 22 de juny, i consisteix en una reinterpretació visual de dues de les novel·les policíaques més conegudes de Pedrolo, Joc brut i L’inspector fa tard. “La idea era agafar aquestes dues obres i traduir-les en imatges”, explica Traveria. Pedrolo, revelat negre es va concebre com a part del festival de literatura criminal Sabadell negre, que es va celebrar l’octubre passat. “Coincidia amb el centenari del naixement de l’autor, i ens va semblar un punt de partida interessant”, apunta el fotògraf. El resultat és una mostra formada per un total de 31 imatges que busquen capturar les atmosferes úniques que Pedrolo dibuixa a les seves obres. [caption id="attachment_101413" align="aligncenter" width="1772"] Detall d'una de les imatges de l’exposició fotogràfica / CEDIDA[/caption]

La connexió de Pedrolo amb Sabadell

Malgrat que les dues novel·les se situen a Barcelona, Pedrolo, revelat negre emplaça les imatges a cavall entre la ciutat comtal i Sabadell. “És un homenatge al sabadellenc Ramon Bardés, activista i fuster, que va ser el millor amic de Pedrolo i que li guardava al taller manuscrits originals per esquivar la censura”, apunta Traveria. Pedrolo va morir el 1990, i va ser un escriptor tremendament prolífic, amb 128 obres publicades. Tot i que la més coneguda d’aquestes és el relat de ciència-ficció Mecanoscrit del segon origen, l’autor va ser –juntament amb Jaume Fuster– un dels pares de la novel·la negra catalana a partir dels anys 50. Segons destaquen els impulsors de l’exposició, el projecte els ha permès “redescobrir el Pedrolo més ètic, compromès i insubornable en la seva lluita per la dignitat i la llibertat”.