Torna "l'essència Embassa't": com més música coneixes, més te'n queda per descobrir

De l’eufòria multitudinària de la inauguració, a l’autèntica essència festivalera. La polsereta de l'Embassa't obria aquest divendres una porta a un univers musical immens, desplegat en tres escenaris -Principal, Yearphone i Club, per a música electrònica- i milers de metres quadrats de verd a l'amfiteatre del Parc Catalunya. Hi campava d'un costat a l'altre el públic amb el got a la mà (a 3,80 la cerversa) per descobrir propostes que es mouen entre l'escena emergent i la primera plana d'un panorama alternatiu que, tot sovint, acaba sent mainstream. “En sentireu a parlar” és una mena de lema del festival sobre el seu cartell. El temps els ha donat la raó. 

N'hem sentit a parlar de Remei de Ca la Fresca. Van aterrar a mitja tarda al petit escenari Yearphone, quan faltava per arribar la majoria de públic en un horari semblant al que ho va fer Julieta a l'Embassa't de 2023, abans de convertir-se en un fenomen. Si existeix la justícia musical, del grup alternatiu del Montseny en deixaríem de dir alternatiu i en menys temps hauria d'estar mastegant una bona queixalada del panorama musical català. Quin directe. Quin moment de veritat quan la cantant Xantal Rodríguez i els músics que l'acompanyen no interpreten les cançons, sinó que les posseeixen fins a l'extenuació. Animals escènics en un aquelarre amb ironia, mala llet i diversió per rebel·lar-se contra tot. Transmeten aquella sensació d'imprevisiblitat. Qui hi va anar atret pel clickbait de Tot el que volem és ocupar-te el xalet, el seu hit, es va haver d'esperar fins al final, però va valdre la pena. 

Mel i Gin -guanyadors del concurs Embassa't- havien encetat abans una tarda que va continuar a l'escenari gran amb el xou d'Ouineta. Per a molta gent que arribava en aquells moments, la primera imatge del festival va ser l'artista cavalcant un poltre de gimnàstica a l'escenari. La coreògrafa de Rigoberta Bandini -per cert, a l'Embassa't el 2021- va conquerir el festival amb balls i veu sintetitzada, abans de deixar pas a una de les grans actuacions de la jornada. En un univers paral·lel on l'electrònica fa que el temps corri diferent, la sala Club vibrava amb Yung Prado b2b Baldman, DJ Sport b2b Lanav i Yila. 

Un remolí de públic acostant-se a l’escenari principal i les cues als foodtrucks quedant escurçant-se va ser el símptoma que era el torn del concert de Hinds. Les madrilenyes eren encara desconegudes quan van passar pel Coachella el 2017 i probablement seran molt més conegudes quan hagin passat pel Primavera Sound 2025 i el FIB de Benicàssim. Davant d'una pantalla amb una peixera amb un Nemo a darrere, interpretant temes com Boom boom Back, en el futur seran objecte de la frase "jo hi era".

Una de les grans actuacions, perquè n'hi va haver més. Per a molts segur que la millor de la nit va ser Baiuca, a l'escenari principal, un grup que  barreja electrònica i música tradicional gallega. Que Mujeres, autors de l'ocurrent Cardio y caladas, en directe un himne tan divertit com contundent, hagués tocat abans a l'escenari diu molt del nivell d'un Embassa't que, després de Dinamarca, ens va tornar a fer sentir el mateix immens plaer: com més música coneixes, més te'n queda per descobrir.