"No sabem si vivim una repetició del passat o una nova transformació estructural de la política", aquesta és una de les conclusions que ha presentat el sociòleg i politòleg Ignacio Sánchez-Cuenca aquest dijous a la conferència “Crisi de la democràcia o èxit de l’extrema dreta?" acollida per la Fundació Bosch i Cardellach i organitzada per la seva Secció d’Economia i Ciències Socials.
La sessió ha estat presentada per Jordi Serrano, membre de la Fundació, col·laborador del Diari de Sabadell i rector emèrit de la UPEC. Serrano ha obert la xerrada recordant un episodi clau de la història recent de la ciutat que el convidat Sánchez-Cuenca ha tractat en un dels seus últims llibres; la vaga general de febrer de 1976 a Sabadell, que va suposar "una ocupació de la ciutat" i un moment d’efervescència democràtica.
Tot i això, el protagonista de la vetllada ha estat Sánchez-Cuenca, que ha plantejat una pregunta com a eix central de la xerrada: assistim a una crisi profunda de la democràcia o bé a l’èxit estratègic de l’extrema dreta?
- Jordi Serrano i Ignacio Sánchez-Cuenca
- VÍCTOR CASTILLO
Un nou cicle de retrocés democràtic
A principis dels anys noranta, quan el nombre de democràcies al món es trobava en el seu màxim històric, el politòleg estatunidenc Francis Fukuyama parlava de què s'havia assolit el final de la història. És a dir, la inexistència d'alternatives a la democràcia i la mort de la guerra, les revolucions i els conflictes entre els homes arribant a una utopia kantiana de "pau perpètua". Qualsevol persona que estigui atenta als noticiers internacionals d'avui dia pot veure que això no ha estat així.
En relació amb aquesta situació Sánchez Cuenca ha volgut advertir que en "els últims quinze anys hem entrat en un tercer cicle de retrocés democràtic que no sabem fins on ens portarà". Segons el politòleg, podria tractar-se d’una repetició de cicles anteriors o bé d’"una nova transformació estructural de la política amb un règim que no és plenament democràtic ni tampoc del tot autoritari". Posant com a exemples de “lliscament cap a l’autoritarisme” casos com els Estats Units, l’Índia, Tunísia, Turquia o Hongria, i ha assenyalat també el model xinès com a referent d’eficàcia autoritària que alguns sectors observen amb interès.
Un suport similar al dels anys trenta
Un dels elements més destacats de la seva intervenció ha estat la comparació històrica: "Al voltant dels anys trenta, l’extrema dreta tenia un suport similar al que té avui, al voltant d’un 22%". Aquest paral·lelisme obliga, segons ell, a prendre el fenomen amb la màxima seriositat.
Sánchez-Cuenca ha definit la dreta radical actual a partir d’uns eixos clars: rebuig a la immigració, oposició al globalisme (amb referències recurrents a l’“agenda 2030”), escepticisme davant el canvi climàtic, un fort nacionalisme i un èmfasi especial en la seguretat. Tot plegat combinat amb una narrativa que presenta molts dels canvis socials i culturals com a imposicions externes.
El ponent ha vinculat l’auge d’aquestes forces a factors econòmics com la gran recessió del 2008, les polítiques d’austeritat i la pèrdua de poder adquisitiu de la classe mitjana. També ha parlat d’una "sensació de desànim i derrota" entre les noves generacions, que perceben que viuran pitjor que els seus pares.
Ara bé, ha introduït un matís rellevant i poc present als debats públics: fins i tot en contextos de bonhomia econòmica, l’extrema dreta continua creixent. "Si aquestes són les motivacions, per què no es vota l’esquerra, que ofereix redistribució i polítiques socials?", s’ha preguntat. I encara més: "Excepte en l’accés a l’habitatge, la situació l'any 1986 a Espanya era pitjor que avui, i, tot i això, el suport a l'extrema dreta ha augmentat exponencialment".
- La conferència “Crisi de la democràcia o èxit de l’extrema dreta?
- VÍCTOR CASTILLO
En el cas espanyol, ha atribuït l’èxit de la dreta radical sobretot a una "reactivació de l’espanyolisme excloent i la 'mononacionalitat'", especialment després de la crisi catalana. Ha assenyalat Andalusia com un exemple paradigmàtic de transformació política i ha denunciat un revisionisme històric que ofereix "una visió totalment distorsionada de la Segona República i la Guerra Civil", i que, sovint, afirma que Franco va crear la classe mitjana i va establir les bases econòmiques del país. Aquest orgull imperial reviscut ha afegit, té paral·lelismes en altres països com el Regne Unit.
El divorci entre elits i ciutadania
Finalment, Sánchez-Cuenca ha apuntat a un "divorci entre les elits públiques i la ciutadania" des de l’any 2000. Aquest buit, segons ell, ha estat aprofitat per l’extrema dreta, que "explota la carta nacionalista i ataca el globalisme" per connectar amb un malestar que no trobava representació.
"El debat públic és una cacofonia", ha lamentat, amb partits polítics i mitjans de comunicació fortament qüestionats. En un context de desintermediació, ha conclòs, l’esquerra (que necessita estructures i organització, és a dir que necessita a la política) es troba en desavantatge davant una dreta que sap capitalitzar el descontentament i simplificar el missatge.
La conferència ha deixat oberta la pregunta inicial. Com ha comentat el mateix ponent amb ironia, el títol ja és, en si mateix, un interrogant. El que sí que ha quedat clar és que el debat sobre el futur de la democràcia continua més obert que mai.
