Pere Lluís Font (Pujalt, Pallars Sobirà, 1934), qui des de fa uns anys viu a Sabadell, ha guanyat el 57è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. El teòleg i traductor català ha estat reconegut per la seva contribució en el camp de la filosofia en llengua catalana i per haver-ne estat editor i potenciador en l'àmbit europeu. En el terreny acadèmic ha contribuït a l'ensenyament filosòfic en català a les noves generacions, ha creat un llenguatge filosòfic en català, i també ha destacat notablement pel seu humanisme i civisme compromès i actiu. "És la darreríssima cosa que m’hauria imaginat mai", deia uns dies enrere en una entrevista a Diari de Sabadell.
El guardó també reivindica Font per la quantitat d'obres publicades que conformen el seu corpus literari. En aquest sentit, es considera que "representa la baula de la filosofia catalana de l'escola de Barcelona, estroncada durant la Guerra Civil", segons el veredicte del jurat format per Maria Campillo, Judith Carrera, Raül Garrigasait, Àngels Gregori, Marta Nadal, Jaume C. Pons Alorda, Clàudia Pujol, Enric Sòria i Salvador Sunyer.
Font ha recordat la importància de la llengua, que permet expressar el pensament, però que, a la vegada, el "possibilita i el condiciona". Davant del que ha descrit com a "autoodi" o "servitud voluntària", ha demanat una "revolució mental" en termes lingüístics, i també ha fet referència al recentment anunciat Pacte Nacional per la Llengua, el qual caldrà ajudar amb molta "complicitat".
En aquest sentit, ha remarcat la feina dels professors, els quals hi juguen un paper clau. "No sé si hi ha individus perfectament bilingües, però el que em sembla segur és que no hi ha pobles", ha opinat, "penso que som monolingües, tot i que ens convé ser poliglots perquè, consideracions utilitàries a part, qui només coneix la seva llengua, no coneix ni la seva".
Pel que fa a la filosofia, ha celebrat que per primera vegada el receptor del premi sigui un filòsof, i ha demanat desprendre's de la "solemnitat" que sempre acompanyada aquesta matèria, tot i els intents de "normalització". "No és una ciència entre les ciències i, de fet, el seu discurs sempre ha sigut massa acomplexat", ha opinat, "però recordem que explora qüestions cabdals per la vida humana". "És un gran orgull per a mi veure el meu nom afegit a una llista de personalitats tan rellevants", ha conclòs, "però és també un plus de responsabilitat".
Antich reivindica la importància de la cultura i la filosofia
Pel que fa al president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha destacat la importància de "mantenir, valorar i promoure" la filosofia i el pensament crític. "Sense elles som més fràgils i vulnerables, i quedem més a disposició dels estereotips i la simplificació, del populisme i la frivolitat política, de les consignes perilloses i els discursos d’odi, de la ruptura dels vincles comunitaris i l’abandó dels valors ètics fonamentals". En aquest sentit, ha vinculat aquesta disciplina amb la llibertat, i ha demanat posar-se "al costat dels qui reclamen que, en el batxillerat a Catalunya, es deixin de reduir les hores de filosofia".
Abans d'entregar el guardó a Font, Antich ha remarcat la seva "excel·lència" en l'aportació a les lletres catalanes alhora que "l'exemplaritat del compromís amb la llengua, la cultura i el país". El president d'Òmnium ha reconegut en la figura de Font "la tasca de milers i milers de persones que, amb la seva dedicació a l'ensenyament, permeten la transmissió de coneixement", i ho ha enfocat clarament en la seva voluntat de compartir tot aquest coneixement en català.
Tant és així, ha dit, que el guardonat "ha permès portar les obres dels grans filòsofs més enllà de les aules, fent accessibles en català els textos claus de la història de la filosofia i posant fi a aquesta anomalia històrica". Una tasca "silent", ha puntualitzat, a través de la qual relliga ensenyament, filosofia i catalanitat.
Un dels màxims reconeixements
L'acte de lliurament s'ha dut a terme aquest vespre a la capital catalana, amb un homenatge al guardonat, que ha incorporat una part més artística amb actuacions musicals que girava al voltant de la seva figura i de la seva obra, abordant grans temes com l'ensenyament, la filosofia, la religió i també la llengua. Les gloses han anat a càrrec de Jaume Casals i David Jou. Més enllà del guardó, el premiat rebrà també 20.000 euros.
El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes és un dels màxims reconeixements a la trajectòria d'una persona que - per la seva obra literària o científica escrita en llengua catalana i per la importància i exemplaritat en la seva tasca intel·lectual - hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural catalana.
A la cerimònia, hi han assistit el president de la Generalitat, Salvador Illa; el president del Parlament, Josep Rull; la consellera de Cultura, Sònia Hernández; el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila; així com els expresidents Pere Aragonès, Artur Mas i Jordi Pujol, entre altres personalitats. L'acte ha acabat amb el cant dels Segadors.
