El públic objectiu?
“La pel·lícula em va agradar moltíssim: és divertidíssima, tinguis una discapacitat o no”, explica la Ruth, una de les usuàries del centre ocupacional de CIPO, i el Jordi -un company seu- ho complementa: “és pel valor que té la pel·lícula”, comença. “Malgrat que els protagonistes de Campeones no guanyen la final, arribar-hi ja és un triomf: a mi em passa quelcom semblant a la feina, veig que ara aconsegueixo fer coses que abans m’eren impossibles!”, reflexiona. Són alguns dels comentaris que suscita aquesta pel·lícula sobre un entrenador de bàsquet professional, el Marco (Javier Gutiérrez), que es troba entrenant un equip format per persones amb discapacitat intel·lectual. Comença veient-ho com una càrrega i acaba havent aprés una valuosa lliçó vital: “Campeones em va sorprendre, perquè està feta amb respecte per la dignitat de tots, i perquè fa de mirall, ens sacseja”, comenta l’Antònia Reyes, treballadora social d’Atendis.Una imatge esbiaixada
El Jordi ho té clar: “des de fora alguns es creuen que, com que tenim una minusvalidesa, som babaus i no fem res, però moltes vegades treballem més encara que els qui no tenen cap discapacitat!”, diu. Al fil d’això, l’Aurora Piguillem -responsable del centre ocupacional de CIPO- destaca que qui els visita queda “sorprés per tota la feina que es fa aquí”. [caption id="attachment_82264" align="aligncenter" width="1000"]
Dos usuaris de CIPO s'abracen al centre ocupacional / MARCEL FERNÁNDEZ[/caption]
Aquesta percepció és compartida per les tres entitats: Reyes explica que les persones amb discapacitat “tenen molt inculcat el valor del treball, perquè els posa al mateix nivell que la resta de la societat”, i la presidenta d’Andi Down Sabadell, Dolors Pallàs, comenta com els estereotips s’han anat trencant amb el temps, “a mesura que les persones van demostrant les seves capacitats i l’entorn va canviant el paradigma”.
Coincideixen, també, que per conèixer aquestes virtuts s’ha d’aconseguir un contacte directe, de primera mà, i anar més enllà dels estereotips. Superar una visió deformada. “Tots els centres treballem molt la inclusió, però -com que hi ha tan poques pel·lícules que reflecteixin bé la realitat de les persones amb discapacitat- és fàcil que la imatge sigui esbiaixada”, assegura Piguillem.
Personatges ridículs o caricatures paternalistes que inciten a dir un “ai, pubrets” no ajuden res, comenten els protagonistes d’aquest debat. “Hi ha estereotips, com pensar que totes les persones amb síndrome de Down són molt carinyoses, però a l’hora de la veritat cada un és un mon”, comenta Pallàs, i cita alguns exemples de films complementaris a Campeones, com aquests:
[aesop_gallery id="82267" revealfx="off" overlay_revealfx="off"]
En definitiva, la pel·lícula de Fesser obre la conversació i posa el tema a sobre de la taula. I si -finalment- guanyés un Oscar? “A mi m’agradaria molt una segona part!”, exclama Ruth, i Jordi especula cap al futur: “imagina quanta gent la veuria aleshores… potser hi hauria la possibilitat de fer més pel·lícules com aquesta”.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
