Cauen els matrimonis a Sabadell: què suposen els nous models familiars?

La caiguda en les xifres pel que fa als divorcis en els darrers anys a Sabadell –s'han reduït un 14,5% en l'últim lustre– té una segona lectura. Segurament, causa-conseqüència directa: cada vegada hi ha menys matrimonis a la nostra ciutat. L'evolució s'observa amb un cop d'ull ràpid a la gràfica de l'Idescat, que recull les dades anuals de nupcialitat des de l'any 1986. [caption id="attachment_273909" align="alignnone" width="629"] Taxa de nupcialitat a Sabadell | Idescat[/caption] En les últimes dues dècades, la taxa bruta de nupcialitat -que recopila el total de matrimonis constituïts al llarg d'un any concret, pertanyents a un àmbit determinat per cada 1.000 habitants- ha baixat dos punts, passant del 5,02 al 2001 a un 3,01 del 2021, últim any del qual es tenen dades. La caiguda és sostinguda i gradual, tot i que és especialment evident en l'any 2020, condicionat per la covid. La pandèmia va fer desplomar fins a l'1,72 la taxa de nupcialitat a Sabadell, davant les restriccions i l'escenari d'incertesa que ens acompanyava. Un any després -i tenint en compte que moltes aliances van fructificar després del parèntesi-, el volum de matrimonis es va tornar a situar en valors similars als anteriors anys.

Més matrimonis civils i menys catòlics

L'evolució, a més, mostra dues tendències que se sumen a la caiguda de la nupcialitat. D'una banda, l'augment progressiu dels matrimonis exclusivament civils, que guanyen cada vegada més terreny sobre els matrimonis catòlics, a la baixa. De l'altra, un augment percentual notable de matrimonis entre persones divorciades. Per exemple, la xifra de divorciats que es van casar el 2012 va ser de 123. Gairebé una dècada després, el 2021, aquesta dada puja fins als 142. Tot plegat, tenint en compte la caiguda de matrimonis en termes absoluts (14 menys en total).

Una nova realitat

La baixada del nombre dels matrimonis convencionals obre un nou escenari. Més enllà de qüestions demogràfiques i sociològiques per explicar la situació -inestabilitat, factors econòmics o canvi d'hàbits en les parelles-, l'àmbit jurídic es planteja si hi ha una derivada legal d'aquesta realitat. Judith Solé, catedràtica de Dret Civil de la UAB, aporta un primer apunt respecte a l'estat de la qüestió: la regulació del matrimoni en els darrers anys no ha patit canvis substancials que expliquin aquesta davallada que, en part, pot ser deguda a la preferència pel model de la parella de fet. D’altra banda, assenyala, hi ha un augment molt significatiu de les segones relacions que, sigui amb vincle matrimonial o sense, venen a conformar les que s’anomenen famílies reconstituïdes o segones famílies. Són noves relacions de parella entre persones que aporten fills o filles de les relacions anteriors i de les quals poden sorgir més fills comuns. Més enllà de la qüestió de si cal o no revisar la regulació del matrimoni i de la convivència en parella de fet, la doctora Solé explica que entre els juristes és majoritària l’opinió que l’ordenament ha de prestar més atenció a aquest model familiar que, per bé que ja es contempla en el Codi Civil de Catalunya, no disposa d’una regulació específica suficient. Especialment a l'efecte de garantir la deguda protecció als fills i filles menors que graviten entre les famílies reconstituïdes dels seus respectius progenitors. “Cal prestar-hi més atenció, tant si les noves famílies es basen en el matrimoni com si són parella de fet”, reitera.

Conseqüències legals

Catalunya compta amb la seva pròpia regulació del matrimoni, de la parella estable i de la família, que es conté en el llibre segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família. En aquest cos legal, detalla Solé, no es distingeixen els efectes legals (drets i obligacions) entre els progenitors i els fills en funció de si hi ha matrimoni o parella estable, ni els que sorgeixen durant la convivència ni els que es donen després de la crisi de parella. Per contra, sí que s’estableixen diferències pel que fa als drets i deures dels cònjuges o convivents en la relació horitzontal, en funció del tipus de convivència. Amb l'aparició de les segones parelles es plantegen dubtes sobre els efectes d'aquestes segones relacions, especialment en cas que existeixin fills no comuns pel que fa a les facultats que pot tenir la nova parella respecte als fills no comuns. “Se'n regulen algunes en la llei, però s'ha de pensar si cal plantejar-ne més o menys. També cal revisar els efectes de la crisi de parella en aquesta situació”, comenta Solé. En aquest sentit, afegeix que la norma sembla partir de la base que a la vida de les persones hi ha només una parella i una crisi matrimonial. I avui veiem que sovint no és així. Per exemple, s'ha de pensar com regular l'ús de l'habitatge habitual després de la crisi de la segona relació. En definitiva, “cal donar resposta legal als conflictes que planteja la possibilitat, creixent a la pràctica, d’una segona relació i, també d’una ulterior crisi de parella”, sintetitza la catedràtica. https://www.diaridesabadell.com/2023/09/17/divorcis-sabadell-setembre/