Malgrat que s'han escrit moltes línies sobre
el cost humà de la Guerra Civil a casa nostra, encara hi ha camí per a la
dignificació de les víctimes i les famílies. Indagar sobre aquella època és afrontar silencis, mitges veritats i foscor, que s'arrossega gairebé nou dècades després d'un conflicte que també explica qui som i com som. Parlar-ne amb investigadors, historiadors i famílies és com intentar recuperar una baralla on falten cartes. Com si es tractés d'un trencaclosques que ha perdut peces. Tot i que algunes, potser, encara són a dins d'un calaix o a sota del sofà de casa.
El catedràtic jubilat i investigador castellarenc
Benjamí Benedicto ha treballat els darrers anys per
posar cares i teixir
biografies de les víctimes de la
Guerra Civil a la comarca. Veïns que es van vestir de soldats, en molts casos, en un viatge només d'anada. Al capdavall,
morts que van ser enterrats en cunetes i foses comunes, deixant famílies marcades per sempre. "L'objectiu de la recerca és
dignificar aquesta gent. Anar més enllà i saber qui eren", resumeix ell mateix. El recull, a través de la documentació d'arxius i llibres publicats per historiadors com
Esteve Deu o Jesús Maestro, ha permès aprofundir en gairebé 3.000 casos. "No s'havia fet mai al conjunt del Vallès. Se sabien els noms, però no hi havia
un recull biogràfic dels 2.848 morts", explica.
[caption id="attachment_316917" align="aligncenter" width="700"]
Soldats i camió militar de la Legió Condor al mercat Central de Sabadell | AHS[/caption]
Benedicto publicarà divendres una extensa i detallada pàgina web amb les vides d'aquella generació. La seva investigació protagonitzarà una de les ponències de les primeres
jornades d’arxius i recerca local a la riba del riu Ripoll, que ofereixen diferents conferències a Cerdanyola, Montcada i Ripollet aquest cap de setmana. L'estudi en qüestió ha incorporat uns 800 soldats vallesans
morts en els dos bàndols -nacional o franquista i republicà- que no estaven comptabilitzats oficialment i ha modificat o ampliat prop d'un miler de relats, que ja estan en mans del
Memorial Democràtic de Catalunya.
La petjada a Sabadell
A
Sabadell, va haver-hi
unes 8.000 persones que van anar a la guerra des de l'any 1936. Alguns, de manera voluntària, com a milicians. Altres, forçats pel context de mobilització general. Entre els cridats a files fins i tot hi havia menors d'edat, en la coneguda com
la Lleva del Biberó. Un altre grup va marxar a l'estranger, es va amagar o va ser exclòs del front per alguna malaltia o circumstància mèdica. Sigui com sigui, al voltant de
550 sabadellencs no van tornar a casa, entre difunts i desapareguts.
"Després de la guerra hi va haver un
silenci, en alguns casos imposat i, en altres, volgut. Els darrers quinze anys m'he trobat persones que m'han demanat informació sobre algun familiar, del qual no en sabien res. Molts pensaven una cosa que després no tenia res a veure amb la realitat", exposa el sabadellenc
Esteve Deu. Alguns dels soldats més joves van estar fins al 1943 amb obligacions militars. "És tota una vida marcada per la guerra", emfatitza. Posteriorment, manifesta, els guanyadors van imposar la por a través d'una
repressió generalitzada, allargant l'ombra de la batalla.
Nous casos coneguts
La feina dels últims anys s'explica, en part, per
l'interès divulgatiu. Arribar a més casos i fer justícia. Deu i Benedicto coincideixen que hi ha encara
un llarg camí per recórrer, amb noms que encara no es coneixen. L'objectiu és
rescabalar-los tots i
tancar ferides obertes. "Els que van viure la guerra van mantenir una actitud de silenci durant molt temps. Els fills no en van voler parlar, però nets i besnets s'han interessat per conèixer la història vital dels seus avantpassats", detecta Deu. Aquesta voluntat conviu amb la incertesa. "
No sabem el nombre exacte de sabadellencs que van morir a la guerra. M'he trobat amb casos que tenen certificats de defunció o desaparició en algun front de batalla i que després constaven en algun camp d'extermini nazi com a morts", apunta. Les dificultats per comunicar-se en una època en blanc i negre també ha condicionat aquelles vivències.
[caption id="attachment_316915" align="aligncenter" width="700"]
Milícies de la Falange desfilen per la Rambla de Sabadell amb motiu de la celebració de l'ocupació de Madrid per part de l'exèrcit franquista | AHS[/caption]
En la mateixa línia, Benedicto referma que ha descobert com alguns soldats havien tingut un destí diferent del sabut fins avui. Entre els noms -alguns nous, trobats per ell- n'hi ha que apareixien en esqueles recents i que s'havien comptabilitzat com a morts a la batalla de l'Ebre o altres punts de la geografia, així com en l'exili o en camps de concentració. Molts 'desapareguts' que es van donar per morts, precisa, no van tenir cap interès a passar a ser 'apareguts' per les possibles represàlies.
"Trobes processos de 200 pàgines i un munt de
delacions. T'adones d'un enorme desig de venjança, però també
motivacions que no tenien res a veure amb la política", relata Benedicto sobre l'aprenentatge dels darrers mesos. El cas d'una jove de Montcada i Reixac que va morir a
Auschwitz el va impulsar a voler saber més. "Em vaig jubilar el 2022 i vaig començar la recerca. T'adones que hi ha moltes coses per saber". L'exercici de
revisionisme històric l'ha portat a llocs com Saragossa, on va rebuscar per conèixer la història d'un dels vallesans afusellats pel franquisme. També han contactat amb ell familiars de les víctimes, teixint connexions per arribar a la versió més fidedigna. "Amb 62 anys, has fet contactes i et coneix bastanta gent", riu.
Feina per fer
Amb tot, però, les accions es veuen
insuficients. "Políticament, encara hi ha un debat sobre si s'han de destinar diners a recuperar els morts enterrats en foses comunes. Espanya és el segon país on hi ha més desapareguts a conseqüència d'una guerra", adverteix Deu. Durant dècades, era un tema
tabú, enterrat al calaix. "Tot s'ha fet tard, ja quan quedaven pocs testimonis vius d'aquella època. La
documentació particular -dietaris, memòries o correspondència amb familiars- no s'havia tractat. Alguna encara es conserva", avisa. Per això, és important que es comparteixi, malgrat que molts documents es destruïssin després de la guerra per evitar conseqüències.
[caption id="attachment_316916" align="aligncenter" width="700"]
Soldats agenollats durant una missa de campanya celebrada amb motiu de l'ocupació de Madrid per part de l'exèrcit franquista. Plaça de Sant Roc, Sabadell | AHS[/caption]
Una de les tesis del treball de Benedicto permet entendre la diferent
petjada de la guerra a cada municipi. "El factor humà és molt important", percep. Per exemple, assenyala Sabadell i Ullastrell com els municipis amb les mitjanes de morts més baixes a la comarca. Una altra conclusió, enumera, és que la
sort juga un paper clau. "Al carrer de les Bassetes de Castellar hi havia dues famílies amb germans a la guerra. Tres germans van morir a l'Ebre. Els altres dos veïns van morir el 2010 i el 2020. L'arbitrarietat és extrema, també en les penes de mort i les absolucions", destaca.
La feina feta a Sabadell i a la comarca, reivindiquen tots dos experts, ha de ser
un mirall important per a la resta de territoris amb deures per fer. Per això, sostenen, cal fer tot el possible perquè els casos se sàpiguen. Perquè hi ha fills, nets i besnets que han volgut saber on estan les restes dels seus familiars. Però, malauradament, encara no ho saben.
