Quan un estudiant acaba 4t d’ESO ha passat un any i mig de la seva vida dins l’escola. Unes 12.500 hores, en total. Que la seva estada sigui bona i profitosa dependrà de molts factors, també dels espais escolars, que influeixen directament en el seu aprenentatge, benestar i desenvolupament.
"Intento portar vegetació, encara que sigui pintada"
Un dels artistes que ha deixat més empremta a les escoles és el sabadellenc Werens (o Ramon Puig, com figura en el seu DNI). La qüestió és que ha recorregut centres educatius d’arreu de Catalunya fent xerrades sobre la vida de l’artista i en tots hi ha deixat un regal en forma de mural. “Ja he perdut el recompte de totes les escoles on he estat”, confessa, entre rialles.
“Intento portar una mica de vegetació a les escoles, encara que sigui pintada a la paret, per als infants que viuen en ciutats tan grises com Sabadell”, exposa el reconegut grafiter. Durant el procés creatiu, els nens i nenes participen en la pluja d’idees i també a l’hora de plasmar-ho al mur. “És molt fàcil treballar amb ells: tenen la imaginació verge i alliberada”, destaca. A més, el sabadellenc celebra que aquests murals contribueixen a descriminalitzar la mirada que algunes persones encara tenen d’aquestes expressions artístiques. “És bonic anar a escoles i instituts: veuen tot el que hi ha darrere de fer un mural i descobreixen que cadascú pot tirar cap on vulgui, que hi ha camins més enllà de les feines establertes”, conclou Werens.
"Els infants s'han d'identificar amb el que els envolta"
Des de la mirada del disseny gràfica, el director creatiu de l’estudi Cèl·lula, Martí Saiz, recorda que “quan dissenyem un espai ho hem de fer tenint en compte les persones que el faran servir”. Per això, exposa que és important que a les escoles els infants s’identifiquin amb allò que els envolta. “Cal tenir una narrativa clara, sigui o no figurativa”, diu. En el cas dels murals de Werens, per exemple, poden relacionar-los amb el seu món imaginari, però també amb el ‘sabadellenquisme’, ja que constantment topen amb obres de l’artista pels carrers del municipi.
I des de la cara més estructural, els experts també hi diuen la seva. L’arquitecte sabadellenc Cesc Bonsfills emfatitiza la necessitat de pensar les escoles i instituts tenint en compte “la incidència solar i l’eficiència energètica de l’escola”. I Núria Vílchez, cofundador de Next Arquitectura, recorda que “la manera com distribuïm els espais i els colors incideixen en l’aprenentatge i l’estat emocional dels infants”. Igualment, Vílchez obre la porta a reflexionar sobre el model tradicional d’aula. “Hauríem de fugir de la típica classe rígida i començar a fer espais més diàfans i que es puguin transformar i adaptar”, assevera.
Sis exemples amb segell sabadellenc
Murals a les escoles Enric Casassas i Nostra Llar
Werens
[caption id="attachment_333955" align="aligncenter" width="1800"]
L’artista sabadellenc Werens pintant el mural del pati de l’escola Enric Casassas de Sabadell, l’any 2016 / Juanma Peláez[/caption]
L’any 2016, les escoles Enric Casassas i Nostra Llar van rebre la visita de Werens. Des d’aleshores, els seus patis llueixen més vius i acolorits gràcies a la mà del sabadellenc. A les escoles, els processos són molt orgànics, destaca el grafiter. “Sempre que pintem escoles tothom col·labora des del principi: ho acabem fent conjuntament entre infants, famílies i professors”, diu. En el cas de l’Enric Casassas, per exemple, els alumnes van fer una “carta als Reis” de com volien que fos el pati de l’escola i Werens va fusionar totes les idees per reproduir-ho en una de les parets del pati. Una iniciativa que va engrescar l’AFA de l’escola.
[caption id="attachment_333946" align="aligncenter" width="2560"]
El mural que hi ha al pati de l'escola Nostra Llar, de Werens / Juanma Peláez[/caption]
I en el cas del Nostra Llar, el mural va sorgir després d’un taller que va impartir l’artista. El mural va néixer a partir dels dibuixos dels nens i nenes. Werens apunta que les grans ciutats “són grises” i que amb aquestes idees “es posa color” en un dels espais on els infants passen més hores.
Mural per al 55è aniversari de l’escola Joanot Alisanda
Cèl·lula
[caption id="attachment_333945" align="aligncenter" width="2560"]
/ Juanma Peláez[/caption]
En només uns metres de paret s’hi encauen desenes de conceptes. Aquesta setmana la comunitat educativa de l’escola Joanot Alisanda va celebrar la inauguració oficial d’un mural que commemora el 55è aniversari del centre, dissenyat per l’estudi Cèl·lula de Sabadell. El que abans era una paret “llisa i avorrida en mig del vestíbul”, ara s’ha convertit en “un espai agradable que reflecteix l’esperit de l’escola”, explica Martí Saiz, director creatiu. “Hi ha la xemeneia, molt característica del pati de l’escola; els drets humans expressats amb el colom; el Joanot és pioner en temes d’autisme, així que vam posar-hi el símbol, que és un puzle, etc.”, afegeix Saiz.
En aquest cas, no es va contractar un retolista, sinó que el mural es va pintar amb la col·laboració de mestres, alumnes, exalumnes i famílies. “Va ser una experiència conjunta molt potent”, conclou.
Ampliació del centre educatiu Ramar 2
Cesc Bonsfills
[caption id="attachment_333949" align="aligncenter" width="1920"]
/ Cedida[/caption]
El repte d’ampliar Ramar 2 per encabir-hi els centenars d’alumnes que van arribar de l’Escola del Sol i el Taulé Viñas el va imaginar l’arquitecta sabadellenc Cesc Bonsfills. “Es va plantejar inicialment per tenir el màxim d’aules possibles i que fossin grans”, enceta Bonsfills. Per aprofitar espais, una de les plantes va construir-se per sota el nivell del carrer, però això no impedeix que hi entri la llum. “Vam pensar molt en la incidència solar i vam generar un carrer interior entre els dos edificis”, cosa que propicia que tinguin sortida exterior.
L’arquitecte també dona molta importància a la capacitat d’autosuficiència energètica de les infraestructures educatives. En el cas del nou Ramar del carrer de l’Escola Pia, “hi ha un dipòsit que recull l’aigua de la pluja i la distribueix a les cisternes; i les aules tenen climatització amb recuperadors de calor”, conclou Bonsfills.
Remodelació del pati de l’escola Sant Nicolau
Next Arquitectura
[caption id="attachment_333959" align="aligncenter" width="1343"]
/ Cedida[/caption]
El setembre, l’escola Sant Nicolau va engegar maquinària amb un pati amb nova fisonomia. Abans, comptava amb materials durs com el formigó, la pedra i el vidre. I ara, la nova zona d’esbarjo inclou àrees verdes, espais de joc i una estètica diferent. “Vam pensar que calia humanitzar aquest espai i vam plantejar a l’escola una zona més alegre, divertida i acollidora”, comenta Núria Vílchez, de Next Arquitectura.
A més, s’han incorporat elements lúdics com un mini rocòdrom o pissarres per dibuixar. “L’escola és al mig de la ciutat, però amb la fusta i la vegetació hem rebaixat la rigidesa i transmetem un punt de naturalesa als infants”, afegeix.
El Drac del Coneixement de l’institut Pau Vila
Pep Walls
[caption id="attachment_333947" align="aligncenter" width="2560"]
/ Juanma Pelàez[/caption]
L’Institut Pau Vila llueix des de fa poques setmanes una façana més acolorida. L’artista Pep Herrera –més conegut amb el sobrenom Pep Walls– va pintar-hi el Drac del Coneixement. L’obra representa un viatge visual pel món del coneixement, on les ciències, les lletres, la literatura i l’art s’entrellacen per crear una composició simbòlica. Conceptes clau a l’institut. Tot, de la mà d’un drac oriental, figura que en moltes cultures simbolitza la saviesa.
Herrera va reconèixer que l’encàrrec va suposar un repte artístic. La tècnica que va utilitzar, nova per a ell, va basar-se a dibuixar fines línies que delimiten i donen vida a les figures de la composició.
