La zona de baixes emissions, en espera: sense data per començar a multar

La implementació efectiva de la zona de baixes emissions de Sabadell no té data. S’han fet tots els passos previs que permetrien activar-la al Centre al 100% el proper 1 de maig, però el Govern no confirma que això sigui possible. Fa mesos que el consistori ha fet els deures amb l’aprovació de l’ordenança que la regula i la instal·lació dels elements físics que l’han de fer funcionar, com les càmeres i la senyalització, però falta un aspecte clau del qual depenen diversos municipis que l’han d’implementar: el sistema centralitzat de registre dels vehicles i del règim sancionador. Un programari i una tasca que la Generalitat de Catalunya va encarregar a l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i que no està enllestida. Sabadell va aprovar l’ordenança reguladora de la zona de baixes emissions l’octubre passat, i es troba en el mateix punt que altres municipis similars, com Terrassa. Però no Barcelona o l'Hospitalet, per exemple, que disposen d’un sistema centralitzat de gestió i control de ZBE que va implementar l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), amb un registre metropolità únic". En el cas de l'Hospitalet, però, el municipi està pendent d'aprovar la seva ordenança per poder activar el sistema, segons confirmen fonts d'aquesta localitat. [caption id="attachment_335985" align="aligncenter" width="1000"] Càmera de control de trànsit de la ZBE instal·lada a la via de Massagué / JUANMA PELÁEZ[/caption] La tinenta d’alcaldessa de l’Àrea d’Espai Urbà, Acció Territorial i Participació, Mar Molina, creu que el projecte global de les zones de baixes emissions “no està ben plantejat” i recorda que “ja s’han hagut de fer una sèrie de moratòries” així com que s’han fet al·legacions, sobretot, perquè les restriccions afectin el mínim els col·lectius més vulnerables. Mentrestant, com que les càmeres funcionen des de l'1 de gener d'enguany –però no multen– l’Ajuntament de Sabadell ha pogut obtenir algunes dades, com que en la primera fase d’aplicació de la zona de baixes emissions al Centre “les restriccions afectarien un 14% de la flota de vehicles que tenim a la ciutat”. A més, afegeixen que durant la fase de proves “només han passat per la ZBE un 4% d’aquests vehicles”. Les restriccions estan previstes de dilluns a divendres de 7 h a 20 h. Fonts del Govern subratllen que volen “evitar que la ZBE pugui ser un nou element de desigualtat”, per la qual cosa l’ordenança recull un ampli ventall d’excepcions perquè l’impacte que tingui aquesta mesura sigui el menor possible. També la Cambra de Comerç de Sabadell reclama una moratòria en el règim sancionador i posar en marxa un pla d’ajudes perquè les activitats professionals que depenen del vehicle puguin renovar la flota.

Quines excepcions estan previstes?

Així, segons les excepcions aprovades, un veí empadronat dintre l’àrea delimitada per la zona de baixes emissions que sigui el titular d’un vehicle que també estigui censat a la ZBE podrà circular sense restriccions. També ho podran fer les persones que disposin d’una plaça d’aparcament en propietat, un abonament o contracte de lloguer dins l’àmbit de la zona restringida. Tampoc hauran de complir les restriccions els vehicles destinats al transport de persones amb mobilitat reduïda o transport de persones amb malalties o discapacitats que dificulten l’ús del transport públic; vehicles dels serveis d’emergències i essencials i vehicles amb matrícula estrangera que compleixin els requisits tecnològics i d’emissions equivalents als distintius ambientals. En l’àmbit professional, estaran autoritzats els vehicles que constitueixin un instrument necessari per a l’exercici de l’activitat i els d’aquelles persones a les quals els manquin com a màxim cinc anys de cotització com al règim d’autònoms, la Seguretat Social o un règim alternatiu per assolir l’edat legal de jubilació.

Què fan a altres municipis?

Terrassa i l’Hospitalet, amb un nombre de població similar a Sabadell, també esperen la implementació del sistema centralitzat de gestió de les zones de baixes emissions per habilitar la seva, però per motius diferents. A Terrassa van aprovar l’ordenança reguladora de la seva ZBE el 22 de març de 2024, va entrar en vigor el 20 de maig de l’any passat de dilluns a divendres laborables de 7 h a 20 h amb 13 càmeres instal·lades i preveien implementar-la de forma definitiva a partir de l’1 de maig de 2025. Però ja avancen que això no està assegurat fins que s’implementi el règim sancionador compartit. Per aquest motiu, fonts municipals exposen que “encara no hi ha data fixada per començar a sancionar, ja que dependrà de la disponibilitat d’aquesta plataforma que està gestionant la Generalitat de Catalunya perquè sigui comuna per totes les ciutats que estan obligades a implantar una Zona de Baixes Emissions”. El tinent d'alcalde de Territori i Habitatge de Terrassa, Xavier Cardona, recorda que la implantació de la Zona de Baixes Emissions a Terrassa, “és una obligació legal per ser un municipi de més de 50.000 habitants i alhora un repte perquè es conjuguen interessos que poden ser contraposats, però hem treballat en tot moment, i seguirem fent-ho, per buscar el punt d'equilibri just i vetllar per no deixar ningú enrere. I remarca que la implantació de la ZBE ha necessitat un consens de totes les parts. Des de l’Hospitalet de Llobregat, el tinent d’alcaldia de Qualitat Urbana, David Gómez, subratlla que l’entrada en vigor de la zona de baixes emissions ha d’anar acompanyada d’“una millora del transport públic i a més ajudes per la renovació del vehicle privat”. També reclama reforçar la normativa estatal de mobilitat sostenible “perquè no pugui ser impugnable als tribunals. Aquests canvis de model de mobilitat no es poden fer només amb ordenances municipals”. L’Hospitalet (igual que Cornellà, Esplugues i Sant Adrià de Besòs) va posar en marxa la ZBE el 2021, però el 2024 la va tombar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Ara els ajuntaments d’aquests municipis han d’aprovar de nou les ordenances. Quan això passi, s'integraran en el sistema centralitzat de control i gestió que té l'AMB.