Les desgràcies sempre arriben acompanyades d'històries humanes marcades per l'atzar. La sort o l'infortuni d'una decisió aparentment intranscendent moltes vegades acaba determinant el nostre futur. Segurament, és millor no pensar-hi. El cas de l'accident de trens de diumenge passat a Adamuz seria un exemple de tot aquest còctel de casualitats i vivències que de vegades semblen més pròpies del guió d'una pel·lícula. Ho saben molt bé el sabadellenc Eduard Daza i la seva parella, Irene Verdugo, que van esquivar la tragèdia en un d'aquests canvis de plans que alteren el destí.
"Amb la meva parella, que viu a Madrid, vam decidir a finals de desembre anar el cap de setmana passat a Màlaga aprofitant uns dies de festa que teníem a la feina. Teníem pensat marxar dijous cap a les cinc de la tarda i tornar diumenge a les 18:40 hores per no arribar molt tard a Madrid. Però, en l'últim minut, abans de fer la reserva, vam canviar el bitllet pel darrer tren Iryo que surt de Màlaga a Madrid, a les 20:40, per aprofitar una estona més les minivacances", resumeix l'Eduard. Després de tres dies de gran record a terres andaluses, tot es va començar a enfosquir quan van arribar a l'estació, cap a les set del vespre. "Al principi, tot funcionava amb normalitat i nosaltres estàvem tranquils esperant l'embarcament del nostre tren. De sobte, a les pantalles, apareixen tots els trens suspesos", relata. Quan es van acostar per preguntar al personal d'Iryo, van saber que hi havia hagut un descarrilament a la línia i que tota la circulació de combois quedaria anul·lada.
- Tots els trens suspesos per l`accident
- Cedida
La incertesa es va apoderar de tots dos. I la gent del seu entorn que mirava expectant. "No sabíem si era un tren de mercaderies o si hi havia passatgers a bord. Quan vaig mirar X, de seguida em van sortir les imatges de l'accident. En aquell moment, vam ser conscients que la situació era crítica. Ens vam abraçar, sabent la sort que havíem tingut de no agafar justament aquell tren", repassa.
El sabadellenc ja havia viscut una odissea fa uns mesos quan la gran apagada de l'abril el va enganxar a Madrid i va haver de fer un viatge de trenta hores per tornar a casa. "Amb l'experiència recent, vam decidir agafar un hotel pròxim a l'estació de Màlaga María Zambrano. Vam arribar-hi i hi havia poques habitacions ocupades. Vam poder reservar-ne una i quan vam posar la televisió no donàvem crèdit d'allò que vèiem. Vam tornar a l'estació per demanar informació sobre els següents tràmits i quan vam tornar a l'hotel, ja no quedaven places lliures", narra. A l'estació, la tensa calma tenyia l'ambient, amb l'arribada de mitjans de comunicació, la Creu Roja, policies i personal de les companyies ferroviàries que treballaven sense treva per reubicar passatgers i buscar alternatives.
La xifra de morts és de 41
Ja a l'hotel, i encara amb la por i la incomprensió al cos, van decidir reservar dos bitllets d'avió per al dilluns cap a Madrid i Barcelona. "Els vols van pujar fins als gairebé 400 euros, quan unes hores abans costaven 64", lamenta. Afortunadament, tots dos han arribat a casa. L'Eduard, que treballa al Taulí, explicava l'experiència als companys de planta amb sentiments contradictoris. Per una banda, l'alleugeriment d'estar sa i estalvi; i, per l'altra, la tristor per les víctimes d'una catàstrofe històrica. "Els dos estem bé, sense entrar en els nervis i l'ensurt que hem passat", tanca.
El nombre de morts a l'accident de trens d'alta velocitat a Còrdova ha pujat a 41, segons ha confirmat aquest dimarts el servei d'emergències d'Andalusia, després que s'hagi recuperat un cos sense vida aquesta nit del tren Iryo. El nombre d'hospitalitzats ha baixat a 39 persones, de les quals 13 estan a l'UCI. Tots ells són adults. Entre les 122 persones ateses per l'accident, ja s'han donat 83 altes. Els serveis d'emergència i els ferroviaris continuen buscant cossos entre la ferralla. La maquinària pesada ha fet tasques de compactació del terreny i s'hi han incorporat noves grues. La jornada quedarà per sempre gravada en la memòria d'aquells que, com l'Eduard i la Irene, la van viure de prop.
