Poder curar-se a casa, sense renunciar a l'atenció de l'hospital: "Una deformitat a l'esquena li impedia ser al llit d'urgències"

Quan la mare de la Queralt Bosch, la Magdalena, de 92 anys, va haver de ser traslladada d’urgències al Taulí, tot va començar a torçar-se. “Hi va estar 24 hores. Es tapava molt, tenia molta tos, s’ofegava i tenia les constants massa baixes”, recorda. L’estada era difícil de sostenir a l’hospital: la mare de la Queralt no podia estar estirada en un llit per una deformitat a l’esquena, i el malestar s’agreujava. La solució va arribar amb el nou equip del Servei d’Atenció Domiciliària 4.0 (SAD 4.0), que va permetre que la pacient pogués tornar a casa amb un seguiment mèdic i social personalitzat. “Res a veure. A casa està molt millor. Igualment, continuen venint l’equip mèdic i la treballadora social, li fan analítiques, li prenen la tensió, li curen les llagues", exposa la seva filla.

Per a l’Aroa Torrecabota i l’Àlex Frias, coordinadors del servei, el factor domiciliari és clau: “És un entorn més còmode pel pacient, és un entorn més segur. També evitem infeccions, evitem contacte amb altres pacients immunodeprimits i millorem la qualitat de vida en l’entorn domiciliari”. A banda, aquest model permet detectar necessitats que a l’hospital passen desapercebudes. I, més enllà del quadre mèdic, són igualment fonamentals per a tractar al pacient. “Quan arribes a domicili veus una altra realitat: pots detectar precarietat a l’entorn, esgotament dels cuidadors… I això a l’hospital costa més de veure”, afegeixen. 

El SAD 4.0 és una iniciativa del Parc Taulí en col·laboració amb l’Ajuntament de Sabadell, l’Atenció Primària de l’ICS i Mutuam, i té com a objectiu millorar l’atenció a persones grans amb poc suport social. El projecte combina l’atenció de treballadores familiars —que donen suport en activitats quotidianes— amb professionals de la salut, com infermeres, fisioterapeutes o terapeutes ocupacionals, si és necessari. Des de la posada en marxa del projecte, més de 117 persones de Sabadell han pogut recuperar-se al seu domicili amb un seguiment personalitzat, evitant així dies d’ingrés hospitalari innecessaris. 

El Juan, un altre testimoni

El Juan, de 88 anys, també s’ha beneficiat del SAD 4.0 després de fracturar-se el fèmur. Viu amb la seva dona de 83 anys i, gràcies al programa, va poder evitar un ingrés prolongat. Cada matí rebia la visita d’una treballadora familiar i, a la tarda, un fisioterapeuta l’acompanyava en els exercicis de recuperació. Tot, sense sortir de casa.

Per al director d’Innovació i Projectes del Parc Taulí, Pedro Cano, el projecte respon a una realitat demogràfica. “Aquest model neix després de fer una reflexió sobre el context d’envelliment de la població, que anirà augmentant en els propers anys", apunta. "La coordinació de les tres institucions és fonamental. Ens avancem a possibles necessitats dels pacients garantint que, un cop acaba l’atenció des del SAD 4.0, totes les seves necessitats assistencials i socials estiguin cobertes”, afegeix la referent de recerca i innovació en cures i atenció domiciliària, Ester Risco. Des de l’atenció intermèdia, especialitzada, urgències o la primària s’identifiquen les persones que poden ser candidates a entrar en aquest model d’atenció domiciliària.