José Morales Sánchez té trenta-dos anys i és de Sabadell "de tota la vida". Mestre de primària i apassionat del coneixement, és un d’aquells concursants que no arriba a la televisió per casualitat, sinó per una trajectòria vital marcada pels concursos. "Des de ben petit, la meva àvia em posava cada dia Saber y Ganar", recorda. Aquelles tardes davant la televisió van sembrar una curiositat que, amb els anys, l’ha portat a participar en programes com El Cazador, Atrapa’m si pots i Salta!
Tot i haver viscut diversos anys a l'estranger, Morales manté un fort vincle amb Sabadell. "És casa meva", afirma. A la seva família, explica, "sempre ens han inculcat el valor de la lectura", una base que li ha permès "aglutinar coneixements que no ens serveixen per a res més que per fer unes partides de Trivial als dinars familiars".
"No vaig guanyar, però em va donar l’empenta per intentar-ho en altres concursos"
La seva primera experiència televisiva va ser El Cazador, i va arribar per sorpresa. "Em va apuntar la meva parella sense dir-me res, i quan em van trucar va ser tot un xoc". Tot i no endur-se cap premi, aquella tarda de gravació a Madrid va ser decisiva. "No vaig guanyar, però em va donar l’empenta per intentar-ho en altres concursos". També va ser el més dur: "Per guanyar has de ser millor que autèntiques bèsties del saber. Em va tocar Erundino, una enciclopèdia vivent!"
L’experiència més especial, però, va ser Atrapa’m si pots (concurs amb molta presència sabdellenca). Durant 23 programes, Morales va aconseguir guanyar cinc cops el premi final. "És, sense dubte, el més gratificant. Et tracten com a casa". Destaca sobretot el factor humà: "Encara parlo cada dia amb concursants d’aquella etapa". I també l’evolució personal: "Passes dels nervis absoluts a dir autèntiques bestieses davant la càmera".
"Demano als meus alumnes que em facin preguntes, sobretot de temes actuals"
L’última aventura d'en José va ser Salta!, gravada a Holanda: "Ens van allotjar en un hotel a tots els concursants i estàvem com reis, no volíem fer la gravació". El format, sense talls i en temps real, el va sorprendre: "És tota una experiència per a gent que no tenim gaire idea de televisió".
Per combatre els nervis, ho té clar: "Una til·la la nit abans i cap endavant”. Per preparar-se, aprofita la seva feina: "Demano als meus alumnes que em facin preguntes, sobretot de temes actuals". I envia una salutació, al més pur estil televisiu: "A l’Escola Roureda!".
El que més li agrada dels concursos és "el plaer de jugar i compartir-ho". El pitjor, el comiat: "Quan marxes després de tants dies, se’t queda al cap; és com una ruptura". El seu consell final per aquelles persones que vulguin provar sort a un concurs és: "Que la gent s’hi apunti sense por. El pitjor que pot passar és no guanyar. Si t'ho passes bé, ja has triomfat".
