L’incivisme i la convivència és un dels principals motius de queixa que ha rebut el síndic municipal de greuges de Sabadell, Josep Escartín, a la seva oficina durant el primer semestre de 2025. El defensor dels sabadellencs defensa que “cal erradicar els discursos d’odi” i alerta que la tolerància excessiva “genera una sensació d’impunitat” i “pot derivar en conflictes més greus”.
Un dels temes estrella que ha tractat aquest curs, segons es desprèn de la seva memòria, és la convivència. Com a ciutat, tenim temes importants a treballar. El principal repte és la convivència i combatre els discursos d’odi. No podem tolerar discursos que fomentin l’odi, l’estigmatització o la discriminació. Els conflictes de convivència sovint tenen arrels en actituds incíviques o en una tolerància excessiva. Aquestes petites accions, si no es regulen, generen sensació d’impunitat i deterioren el dia a dia dels barris. Aquests discursos no només són perillosos, sinó que sovint parteixen d’una manca d’oportunitats i d’una administració que no dona resposta prou ràpida a les necessitats. Per això, cal una administració ferma, que faci complir les normes, però també propera, capaç d’escoltar i actuar amb responsabilitat.
Tolerància excessiva? Sí, per exemple per determinades conductes, des d’aparcar sistemàticament a les voreres a una carrera de motos o fer sorolls excessius, passant pel fet de fer els ulls grossos davant de comportaments que la norma no permet, com menjar a les piscines municipals a llocs no habilitats. S’ha de ser coherent amb les normes i aplicar-les a tothom per igual. Això també va generant conflictes i problemes de convivència, perquè hi ha una sensació d’impunitat.
A la Creu de Barberà, recentment, vam viure un episodi on la convivència es va posar en entredit. Hi ha gent que delinqueix, immigrants o no, i per tant el que hem d’anar és contra la gent que delinqueix, sense haver de posar un segell, perquè posar aquest segell significa automàticament que ja estem estigmatitzant algú. El que passa a Sabadell, com a la resta de grans ciutats, és que gestionar la convivència és complicat. Què va passar a la Creu de Barberà? Diguin el que diguin, alguns veïns de fora de la ciutat van aprofitar per fer arribar la sang al riu. Una cosa va ser la concentració a les Termes, on hi havia gent indignada pels delictes que havien tingut lloc per part de dos individus, on la gent es va concentrar davant del local ocupat en el seu dret legítim de protesta. L’altra, la persecució a la Creu. I s’ha de dir que el desallotjament va ser ràpid, en pocs dies. El problema havia quedat resolt. I, així i tot, el segon dia va haver-hi aldarulls.
- Josep Escartín, síndic de greuges de Sabadell
- DAVID CHAO
Què hi pot fer, l’Ajuntament? Jo crec que l’Ajuntament, per fer honor a la veritat, està treballant, i crec que no ho està fent malament amb el tema de fomentar la convivència. Però és cert que no és fàcil. Som una ciutat de 225.000 habitants, és d’esperar que hi hagi certs problemes. Però també hi ha una cosa que ho alimenta, i a vegades és una tolerància excessiva en coses que no s’haurien de tolerar. S’ha de negar i s’ha de multar. L’administració ha de ser exigent amb fer complir la normativa, i ha de ser-ho perquè, si no, estem alimentant la bèstia. Posem-nos-hi. I no ens ha de fer por posar-hi solucions, és igual on hagin nascut uns i han nascut els altres. No es resol la convivència amb un miracle. S’està generant un caldo de cultiu que hi ha gent que espera.
Quan es refereix a “alimentar la bèstia”, es refereix a partits d’extrema dreta? No vull parlar de partits. Parlo d’actituds que generen odi. Hem parlat amb joves que tenen 16 o 17 anys amb uns discursos claríssimament en contra de qualsevol convivència dels drets humans.
Tem pel creixement d’aquests discursos? A mi em fan por. Discursos d’odi mai porten res positiu, estigmatitzen i assenyalen. Per exemple, a Torre-Pacheco. Allà ho hem vist. Una comunitat que realment no tenia cap problema amb ningú i un delicte va encendre l’espurna. A l’individu que havia comès el delicte se’l va detenir, es va fer el que s’havia de fer. Per què es va encendre tot tant? Haurien tingut lloc aquests incidents si el causant del delicte hagués estat un senyor de 26 generacions de Torre-Pacheco? Aquests discursos ens portaran a això.
Parlant d’ordenança: creu que l’aplicació de la norma de civisme té efectes a la ciutat? Jo crec que encara li cal estrènyer-la una miqueta més, però jo diria que com a mínim hi ha un marc normatiu que ajuda. La convivència és feina de la ciutadania, però també hi ha molta part de convivència que té a veure amb les administracions. Totes, no només la municipal. Quan l’administració no contesta, no hi és, es genera un clima de desafecció absoluta a la política. L’administració té deures importants com, per exemple, el deure de contestar. En això, hi fallem massa sovint.
Quin balanç en fa d’aquesta primera part del curs des de la sindicatura? El balanç és positiu. A nivell numèric, hem registrat un increment significatiu en tots els àmbits: més expedients oberts, més queixes, més atencions i més presència als barris. Les vuit oficines de la sindicatura han funcionat molt bé. Aquest augment no el relacionem amb una pitjor actuació de l’Ajuntament, sinó amb una major accessibilitat i capacitat d’atendre. Hem fet canvis interns importants a l’equip que ens han permès ser més eficients, assumir més volum de feina i complir terminis.
