Les veus d'alguns usuaris dels gimnasos sabadellencs

En els darrers anys, els gimnasos han deixat de ser simples espais dedicats a l’activitat física per convertir-se en nous punts de socialització urbana. A ciutats com Sabadell, aquestes sales d’entrenament funcionen com autèntics ecosistemes socials on persones de perfils molt diversos comparteixen temps, rutines, objectius i converses que van molt més enllà de l’exercici. En un context de canvi dels hàbits socials tradicionals, el gimnàs emergeix com un lloc de trobada estable, quotidià i reconeixible, on es construeixen vincles, comunitats i sentiments de pertinença. Hem pogut parlar amb diferents persones que entrenen a gimnasos o a l’aire lliure, tots ells presenten la seva concepció sobre l’esport i allò que implica per a ells. 

Andrea Codina: fer amics al gimnàs

Des del 2022 l’Andrea entrena de manera regular, després de tornar de viure a l’estranger. Explica que el gimnàs li va permetre “sentir-me millor, forta i capaç” després d’una etapa molt estressant a la feina: “acabava sense cap mena de rutina ni acte de cures pròpies i necessitava recuperar-me”. Més enllà de l’exercici funcional, valora especialment l’ambient amable del centre: “el meu primer dia em sentia còmoda començant de zero, sense judicis”.  Per a ella els lligams i grups d’amics creats “fan que no només entrenis, sinó que desconnectis, riguis i surtis més feliç de com has arribat”.

Josep Calsina: poder entrenar amb el seu fill

Calsina entrena al gimnàs principalment per proximitat i comoditat: “tinc un ‘gym’ a dos minuts de casa”, sovint fa exercici acompanyat del seu fill. La seva rutina és senzilla, centrada en peses i estiraments, i prefereix la sala de fitness a les classes dirigides: “els cascos i la música fan que cadascú vagi a la seva bola”. Tot i això, reconeix que el gimnàs pot ser un espai social: “s’ha convertit en un lloc on la gent queda, es posa a xerrar i es creen amistats”, tot i que ell troba més aquest component en altres activitats com el pàdel, que descriu com “un espai molt bo per fer amics i fins i tot per lligar”.

Ismael Cornejo: una obsessió per la cal·listènia

Cornejo inicialment només entrenava a un gimnàs, però “a partir d’un moment que a xarxes vaig descobrir el moviment de la cal·listènia i em vaig començar a interessar per aquest tema s’ha convertit en una passió”. Considera que amb la cal·listènia treballes músculs difícils d’entrenar al gimnàs: “Al parc entrenes amb més intensitat els grups musculars, la clau és ser imaginatiu amb els exercicis que fas”. També ressalta la diferència social: “al parc quan arribes tothom saluda i comparteix tècniques o entrenaments, en canvi, al gimnàs la meva experiència és ben diferent, cadascú va a la seva bola amb els auriculars tancats al seu món”.

Laia Rafel Formosa: un ambient saludable

Sobre la seva preferència per entrenar al gimnàs en comptes de l’aire lliure, la Laia explica que al ‘gym’ disposa de més eines i d’un entorn que no depèn de la meteorologia: “la situació meteorològica no em condiciona a l’hora d’entrenar”. També destaca el seu aspecte social: “l’ambient al gimnàs és molt saludable, ja que, entre tots, ens motivem els uns als altres”. Formosa ha fet noves amistats en aquest espai “hi ha vegades que no vaig al gimnàs tant per l’exercici físic sinó per les connexions que tinc amb els companys i per la millora positiva que noto en el meu estat anímic cada cop que acabo un entrenament”.

Xavier Guerrero: desconnectar amb la natura

Des del 2012 Guerrero practica l’esport a l’aire lliure combinant caminades, trotar i bicicleta: “per mi sortir a fer esport és descansar la ment, deixondir-me i gaudir del paisatge”. Els horaris són flexibles, segons la seva disponibilitat: “potser entreno entre setmana, matins, cap de setmana; segons com tingui l’agenda”. Valora el contacte amb la natura i la sensació de llibertat que li aporta entrenar fora, tot i que reconeix que les condicions de l’entorn l’obliguen a adaptar recorreguts: “ara faig només quatre minuts al parc perquè m’estic recuperant d’una operació”.

Henoune Mauritanie: notar la brisa quan entrenes

Mauritanie va començar a fer esport a l’aire lliure “quan tenia poc treball i, per tant, no em podia pagar el gimnàs vaig començar a venir a entrenar al parc”. Avui combina ambdós formats: “tot i això, em continua agradant més la cal·listènia, faig cinc dies de gimnàs i els caps de setmana vinc al Parc Catalunya per exercitar-me als espais de cal·listènia”. Li agrada entrenar a l’aire lliure: “normalment m’agrada notar la brisa i gaudir de l’espai, veure el Sol i no estar tancat”. La possibilitat d’entrenar a l’aire lliure li proporciona més sensació de llibertat.

Sabadell

Del gimnàs al parc: l’esport com a espai per socilitzar León Guerrero