El sabadellenc Martí Roé ja pot dir que és campió de Catalunya d’Scrabble en català. I no, no és pas un veterà de les lletres jubilat ni un jugador que ha estudiat el diccionari de dalt a baix. Té 20 anys i és estudiant del famós doble grau de Física i Matemàtiques a la UAB, un d’aquells camins només aptes per a ments que gaudeixen desxifrant patrons i buscant equacions impossibles. “Sempre m’han agradat les matemàtiques", explica; "però des que vaig començar a jugar a Scrabble també les llengües m’interessen molt”, afegeix.
De l'anècdota a "la cosa es posa seriosa"
Tot va començar de la manera més casual. “A cinquè de primària, l’escola organitzava un campionat d’Scrabble per parelles amb altres escoles de Sabadell”, recorda. “No hi volia anar, era un dissabte a la tarda, però el pare va dir: ‘Vinga, va, anem-hi’”. Hi va anar sense parella ni expectatives i, malgrat tot, va acabar en tercera posició. Aquella petita victòria el va picar: “Em va motivar”, diu somrient.
Des d’aquell primer torneig escolar, la cosa va anar creixent. Primer va començar a participar en campionats per a joves, després va fer el salt als tornejos d’adults i, amb els anys, ha anat acumulant podis i experiència. L’últim gran èxit, el campionat de Catalunya organitzat per la Federació Internacional de Scrabble en Català i Plataforma per la Llengua, el va guanyar aquest any després d’un desempat d'infart ajustadíssim.
- El sabadellenc Martí Roé
- Víctor Castillo
Les paraules, com gols
Com a bon jugador de Scrabble, Martí recorda paraules com altres recordarien gols. En una de les seves partides més igualades, va estar a punt de perdre per un error: “Vaig inventar una paraula que no existia i vaig perdre el torn”, relata. Tot semblava perdut, però al final una jugada amb la paraula “prou”, col·locada en un triple de paraula, li va donar la remuntada. També recorda “ancades”, una paraula arriscada que va posar amb més dubtes que certeses. “Estava perdent i vaig decidir provar sort. I va resultar que sí que existia!”, celebra.
Promoure l'ús del català i les tardes de partida
Més enllà de la competició, Martí valora molt el paper que el joc té en la preservació i ús del català. “És una manera de fer-lo servir amb una finalitat pròpia, com a element central del joc”, diu. Per ell, jugar en català “és el més normal del món” i, de pas, “un petit gra de sorra per mantenir viva la llengua”. A Sabadell hi ha un grup actiu de jugadors que es reuneix cada dimecres a la tarda a la Unió Excursionista. “És obert a tothom, pots venir a jugar una estona, sense pressa ni pressió”, comenta. I no només això: també ha creat un petit grup a la UAB amb companys del doble grau que es troben cada dues setmanes per jugar.
