L’any 2024, van néixer 1.609 infants a Sabadell —830 nens i 779 nenes— segons les darreres dades provisionals de l’Idescat. Són 30 naixements menys que l’any anterior i 657 menys que el 2004 (dues dècades enrere), quan la ciutat va registrar 2.266 parts. És la xifra més baixa de natalitat dels últims 50 anys. A la sèrie històrica de dades recopilades per l’Idescat (a partir de 1975), no hi ha cap any amb menys naixements que enguany. Cal anar al 1995 per trobar un any que s’hi apropa, amb 1.636 naixements.
Com s’ha d’interpretar aquesta davallada? “El que estem veient és, en part, un efecte generacional: ara mateix tenen fills les persones nascudes als anys 90, una generació menys nombrosa que les anteriors. Per tant, hi ha menys dones en edat fèrtil i això repercuteix directament en el nombre de naixements”, explica Joan Garcia, investigador del Centre d’Estudis Demogràfics (CED).
A més, segons l’expert, la dificultat d’accedir a un habitatge, la precarietat laboral i la manca de polítiques de conciliació pesen en la decisió de tenir fills. “La gent es troba que no té l’estabilitat laboral suficient o que no disposa d’una parella estable amb qui emprendre la maternitat. I un cop tens la criatura, el cost econòmic i la conciliació tornen a ser obstacles”, apunta l’investigador del CED. Garcia destaca també el que es coneix com a “paternitat i maternitat intensiva”: “Avui dia, les famílies volen invertir molts recursos i temps en els fills: activitats extraescolars, atenció personalitzada... Això fa que la despesa sigui molt més alta i que moltes parelles no es plantegin tenir més d’un fill”.
Parts cada cop més tardans
Fa 20 anys, la majoria de parts es concentraven entre els 25 i els 30 anys. El 2004, per exemple, hi havia quasi 300 naixements amb mares d’entre 20 i 25 anys. I 196 naixements de mares de 29 anys i 194 de 30 anys. En canvi, el 2024, el pes es desplaça clarament cap a edats més avançades: 121 naixements de mares de 34 anys, 113 de 36 anys i fins a 119 en el tram de 40 a 44 anys.
“El que observem és l’endarreriment de la fecunditat. Entre els 30 i 39 anys ara és on ens movem, però el grup de 40 a 44 cada cop guanya més pes”, analitza Garcia. Les causes, diu, són múltiples: “Per tenir fills cal voluntat, unes condicions econòmiques i de parella adequades, i després que la concepció sigui possible. A vegades, quan s’hi posen, ja és massa tard i costa més materialitzar-ho”. El fenomen –generalitzat– té implicacions directes: si el primer fill arriba tard, moltes vegades no hi ha temps per un segon. En el mateix escenari, s’han disparat en els últims anys les tècniques de fecundació assistida o els tractaments de fertilitat.
Més mares estrangeres, que sostenen la caiguda
En paral·lel a aquesta tendència general a la baixa, les mares d’origen estranger han guanyat pes en el conjunt de naixements. El 2004, un total de 307 parts a Sabadell tenien com a protagonista una mare estrangera. Vint anys després, el 2024, la xifra s’enfila fins als 517, malgrat la caiguda global de la natalitat. Avui, gairebé un de cada tres nadons (32%) té mare d’origen forà. “Les dones immigrades arriben sovint en edats joves i presenten taxes de fecunditat més elevades, almenys en els primers anys d’estada. Això ens ha ajudat a esmorteir la caiguda general de la natalitat”, explica Garcia.
Sabadell no para créixer
Paral·lelament, la població de Sabadell augmenta. En l’última dècada, la ciutat ha guanyat 1.500 veïns de mitjana a l’any. Som 222.177 habitants i l’Idescat projecta que el 2031, com a mínim, en serem 230.000. La principal causa d’aquest increment és el saldo migratori positiu, ja que la ciutat va acollir 12.888 persones en l’últim any, mentre que 7.384 van marxar a viure a altres municipis d’Espanya o a l’estranger (+ 5.504 persones).
