“Sens dubte s’ha de recuperar el sortidor del Passeig”

“Simplement, sí, gràcies”, “és una senya d’identitat de la nostra ciutat” o “era molt més bonic del que hi ha ara” són tres de la vuitantena de comentaris que alguns veïns han deixat a l’enquesta que va realitzar el Diari entre dimarts i dimecres d’aquesta setmana per saber si s’hauria de recuperar l’antic sortidor del passeig de la Plaça Major. Un element singular de finals del s. XX que es va treure amb la instal·lació del mercat provisional i que està guardat al Viver Municipal del parc de Catalunya sense tenir un futur clar.

Més de 270 persones van respondre l’enquesta del Diari en menys de 48 hores, a banda de comentaris rebuts per WhatsApp i correu electrònic. El 91,2% de respostes (249) van ser afirmatives: un sí rotund a recuperar el sortidor. Per singularitat, història o nostàlgia; al mateix lloc o en un altre. “S’haurien de recuperar moltes coses boniques emblemàtiques i tornar a l’essència de la ciutat”, exposa un usuari. “Sens dubte s’ha de recuperar el sortidor, i més veient el resultat del muntatge que s’ha fet en el seu lloc i que no funciona excepte en moments puntuals. Una enganyifa!!!”, diu un altre usuari. D’altres, en canvi, creuen que no s’ha de recuperar, perquè “ja hi ha suficient espai amb aigua al Passeig i en trauria per als vianants. A més, s’evitaria l’incivisme de l’espuma que es produïa en l’anterior etapa”. El sortidor, durant diverses dècades del segle passat, va ser una icona per a moltes generacions. Com la de Vicenç Prats, que explica que per ell la resposta a si el recuperaria és un “sí rotund”.

Als anys 50, amb la seva cosina, esperaven la mare i l’àvia que venien pel carrer de la Palanca quan sortien de treballar. “A les 22 h sèiem a la vorera de la font, que hi podies seure si l’aigua no sortia amb molta pressió, i les esperàvem”. Una època en la qual també compraven gelats “al lloc de sempre”, que per ells és la centenària gelateria Asensi. “Un sandvitx de torró i vainilla” demanava ell, que es llepava els dits amb aquella proesa gelada amb galeta a dalt i a baix. En Vicente i la Emília, per la seva part, comentaven ahir que “ara han fet una font molt llarga per tant poc espai, m’agradaria que fos una font com Déu mana, com el sortidor”, tot i que “estava bé, però tampoc era gran cosa”. S’emmirallen en el cas de Salou, municipi que té diferents fonts ornamentals. 

Rosa Expósito, per la seva part, explica que “l’evolució del Passeig la trobo bonica i no m’hi jugava ni un duro”. I, asseguda en grup amb Teresa Carreras i Josep Coll comparteixen que “no cal tocar-ho després de tant de temps, perquè entre l’aparcament, el mercat i les obres [dels FGC i del mateix Passeig] han estat ben bé 15 anys en obres”.