Traslladen les restes de mossèn Geis a Sant Fèlix: "Tenia una grandesa cultural i humana important"

Les restes mortals de mossèn Camil Geis i Parragueras (Girona, 1902 - Sabadell, 1986) han estat traslladades a l’església de Sant Fèlix coincidint amb el 40è aniversari de la seva mort. El passat 1 de novembre, el bisbe de la diòcesi de Terrassa, Salvador Cristau, va presidir la missa de les 20 h en aquesta parròquia per beneir i inaugurar la nova sepultura, que fins ara es trobava al cementiri de Sabadell.

Mossèn Francesc Xavier Farrés, de Sant Fèlix, exposa que Mn. Geis “és una gran personalitat recordada tant musicalment com culturalment a la ciutat i vaig demanar si podia ser enterrat aquí”. Un cop acceptada la petició i completats els tràmits, al deambulatori del presbiteri –l’espai que envolta l’altar major– ja hi ha la placa que indica on està enterrat aquest sabadellenc. Farrés afegeix que aquesta acció “significa conservar la memòria d’aquests grans mossens que també van ser grans personatges. Dintre de la seva humilitat, amb una grandesa cultural i humana al darrere important”.

Geis va ser organista titular de l’església de la plaça de Sant Roc i compositor, capellà, pedagog i escriptor que va publicar diversos llibres especialment de poemes. L'acte el van organitzar feligresos i ciutadans de Sabadell que mantenen viva la memòria d’aquesta persona, i hi van assistir familiars seus vinguts des de Girona. Les peces musicals que van sonar durant l’acte havien estat composades pel finat.

Entre la seva obra hi ha Rosa mística (1942), que va ser el primer llibre publicat legalment en català després de la Guerra Civil Espanyola, il·lustrat per Joan Vila Casas i imprès a l'obrador de Joan Sallent. El 1971 Geis va rebre la distinció de Mestre en Gai Saber per part dels Jocs Florals de Barcelona. Com a pedagog, va ser professor de l'Escola Industrial d'Arts i Oficis i fundador de l'Institut Laboral i de l'Escola de Formació Social.

El 1976 l'Ajuntament de Sabadell li va atorgar la Medalla d'Or de la ciutat i una dècada després, el 1986, la ciutat li va dedicar una plaça, situada entre els carrers del Pare Sallarès i el de l’Escola Pia i que, precisament, s’està acabant de reformar.