Aniversaris a les fosques, caos al transport públic, un trànsit autogestionat per la inutilitat dels semàfors i situacions apocalíptiques dignes d’un guió de pel·lícula a la ciutat. Això –i molt més– és el que es va viure fa tot just un any a Sabadell, al país sencer i bona part d’Europa. Des de l’any passat, el 28 d’abril passarà a la història com un dels dies que hi va haver un dels successos més sonats del segle: una apagada general que va deixar sense electricitat milions de persones.
Segons informen fonts oficials d’Endesa, “el dia de l’apagada hi va haver una oscil·lació evident de la tensió elèctrica, però amb una dinàmica ascendent”. El problema va arribar quan aquest increment de la tensió va assolir uns valors tan elevats que hi va haver una “desconnexió total” de bona part de la generació fotovoltaica del país. “En desaparèixer per complet aquest tipus d’energia va caure tota la xarxa”, exposen les mateixes veus. “No es va poder confinar la desviació de la tensió del sistema i es va estendre per tot el país”, agrega Roberto Villafáfila, professor de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona i investigador del grup CITCEA-UPC.
Com es va viure a Sabadell?
Al voltant de les 12:30 h d’aquell dilluns, es van començar a detectar les primeres afectacions causades per la caiguda de la xarxa elèctrica a tota la península ibèrica. L’aturada va tenir una afectació directa sobre els serveis essencials, el transport públic, els comerços i els serveis d’arreu, que es van veure obligats a aturar la seva activitat. El succés va deixar al descobert la dependència que tenim actualment de la xarxa elèctrica, i així ho van explicar diverses persones al Diari, preocupats davant de la incertesa de quant duraria l’incident. “Érem de colònies amb 50 infants i era el primer dia. Sort que teníem generadors a la casa!”, explica la Georgina Vinyals, mestra.
Els serveis de tren van deixar de funcionar durant unes quantes hores, així com ho van fer els semàfors, datàfons, congeladors i neveres, ascensors o la il·luminació de la ciutat, entre altres incidents que conformen una llarga llista.
Caos i incertesa arreu
L’episodi va tenir una incidència directa a diversos àmbits. A les escoles, desenes de famílies sabadellenques van optar per anar a buscar els seus fills i filles abans d’hora, per facilitar la logística familiar d’un dia que es va arribar a complicar molt a alguns veïns de la ciutat. Així, l’activitat educativa a la tarda va ser dràsticament diferent de la del matí per la quantitat d’alumnes que van marxar al migdia
A l’Hospital Taulí, els generadors d’emergència es van activar ràpidament per poder mitigar la manca d’electricitat sense problema. Així, l’activitat sanitària va ser força “normal”, encara que a les sales d’espera, als accessos i a l’aparcament la situació era bastant més caòtica. “Justament sortia del pàrquing del Taulí amb la meva fills de dos mesos quan va passar tot”, explica una usuària.
- Uns treballadors intentant abaixar la persiana
- Víctor Castillo
En general, les carreteres interurbanes van quedar totalment saturades davant de l’increment de la mobilitat amb transport privat. Alguns sabadellencs van haver de buscar-se la vida per tornar fins a la capital vallesana des de Barcelona o la Universitat Autònoma, principalment: “Vaig haver de tornar caminant des de Barcelona”, subratlla Bernat Majoral.
Amb tot, la xarxa elèctrica es va començar a recuperar a poc a poc al cap d’unes hores, tot i la dificultat que van tenir moltes persones durant tot el dia per comunicar-se amb la gent del seu voltant o arribar fins a casa, per exemple. Sembla, però, que va ser un incident aïllat.
