La Festa Major de Badia arrencarà amb dos noms de prestigi, però atípics i segurament inimaginables en aquestes arts. José María Macías, magistrat del Tribunal Constitucional, i Sebastián Moralo, magistrat del Tribunal Suprem, seran els pregoners que donaran el tret de sortida a la celebració aquest divendres. Exemples d'èxit professional, comparteixen un punt de partida: no han perdut les arrels a casa nostra. El municipi els ha marcat per arribar a l'elit del sector judicial de l'Estat.
"A Sabadell parlo català, però a Madrid, no gaire", riu Macías en conversa telefònica amb el Diari. La seva setmana es divideix en dues parts. "Fins que arriba divendres, soc a Madrid, però el cap de setmana el passo a Sabadell. La meva família encara hi viu i la meva dona hi treballa". El jutge, però, es reivindica com a badienc. Amb 11 anys, l'any 1976, va arribar al municipi procedent de Barcelona. Per a ell, Badia és casa seva, tot i que d'adult es mudés al carrer de Duran i Sors de Sabadell, la ciutat on ha viscut més de tres dècades. "Fa uns dies, preparava algunes idees per al pregó. Em va venir al cap una cosa que va escriure Max Aub en un dels seus llibres. Diu que un és d'allà on ha fet el batxillerat. I jo el vaig fer a Badia. O sigui que soc d'allà, malgrat que no hi vaig néixer i ara no hi visc", puntualitza.
La preadolescència de Macías als carrers llavors en construcció explica molt bé qui és. "Quan vaig anar-hi a viure, des de la perspectiva d'un nen, em semblava que tot era gran. Sobretot, perquè estava buit. Hi havia pisos, però encara no havia arribat la gent. No hi havia res. Ni serveis. Recordo la lluita de la gent, que estava al carrer. La gran manifestació després de començar-hi a viure". Aquest esperit ha quedat integrat en el seu ADN, present també en la seva carrera judicial. "Aprens una cosa. Quan ho aconsegueixes amb esforç, perquè has conviscut amb gent treballadora, saps que ningú et regala res. És una forma de vida. I això ho vaig aprendre a Badia, amb els meus pares i els meus veïns. M'ho he aplicat sempre i m'ha servit. Potser, sense aquest aprenentatge, tot hauria estat diferent i no hauria fet l'oposició i no seria on soc".
"A Espanya vivim anys en què els jutges s'estan convertint una mica en personatges de còmic de Marvel"
Ell va fer segon de batxillerat a un edifici inicialment orientat com a llar d'infants. "La gent agafava les taules i les cadires per traslladar físicament l'institut al nou edifici", rememora. El professorat també va deixar empremta. "Eren professors molt joves. Amb moltíssimes ganes, que es reflectien en la manera d'ensenyar". Docents com l'Eulàlia Tatché, a qui recorda amb estima, li van oferir una visió de l'estudi que no tenia. Aquelles aules li van canviar la vida. El pregó és una oportunitat per agrair i compartir totes aquestes lliçons. "És molt especial fer-lo. És atípic que un jutge faci un pregó, perquè normalment no som gent de l'espectacle. Tot i que a Espanya vivim anys en què els jutges s'estan convertint una mica en personatges de còmic de Marvel", riu. Confia, però, que aquest punt d'atenció es desviï, amb l'esperança de recuperar en els professionals un perfil més discret. Des del balcó de l'Ajuntament, el missatge és clar. "L'estigma de Badia no està justificat. Amb el seu encàrrec, l'alcalde vol palesar que qui s'esforça no té menys avantatges que qui viu fora de Badia". Els exemples són vigents. "Un dels majors empresaris dels Estats Units és un senyor de Badia", il·lustra.
Amb Sebastián Moralo, la comunicació és constant. "A Madrid, som pràcticament veïns", confessa. La intenció és, alhora, desestigmatitzar la seva professió. "El 2015 em van nomenar vocal del Consell General del Poder Judicial i hi vaig ser una dècada, el doble dels que havia de ser. Els darrers cinc anys van ser complicats". Allà, diu, va sentir idees molt allunyades de la visió que ell ha percebut. "Deien que els jutges són uns privilegiats, una casta endogàmica. Pensar que algú que es tanca a casa durant els millors anys de la seva vida per preparar una oposició és un fill del milionari és no conèixer la realitat", defensa. El seu pare va ser guàrdia urbà i la seva mare es va dedicar a tenir cura dels seus fills. "Som gent molt i molt normal. De famílies treballadores. Per a qui la carrera judicial esdevé un ascensor social", conclou. Els dos testimonis de Badia volen ser exemple de proximitat i connexió amb el dia a dia dels veïns.
