Sebastián Moralo, magistrat del Tribunal Suprem, és nascut a Peñalsordo (Badajoz). Abans d'aterrar al Vallès Occidental, havia viscut a Bellvitge. "Vaig arribar amb 16 anys a Badia. A mi, Badia em va salvar la vida. Hi ha l'Autònoma al costat. Jo treballava de cambrer en un restaurant de Barcelona i donava per perduda qualsevol possibilitat universitària". Quan va arribar a Badia, es va obrir el mercat municipal, que tancava a les tardes. "Quan acabava de treballar al bar del mercat, anava caminant a fer classes a la UAB. En aquella època, l'any 77, calia travessar l'autopista i escalar la muntanya que separa la universitat. Però tenir-la a la porta de casa és el que em va permetre estudiar la carrera de Dret", recorda. Ell és el gran de cinc germans. Tots van arribar a Badia. "No treballar no era una opció. Així que Badia va possibilitar que ho compaginés amb els estudis. Molt pocs llocs permeten anar des de casa caminant a la universitat", conclou.
La influència en la seva vida, diu, és total, malgrat mudar-se amb 26 anys a Sabadell. Després, es va estabilitzar a Madrid. Moralo, però, passa sovint de visita per Sabadell, Terrassa o Badia, on manté família. "Cada tres o quatre setmanes segur que aparec per allà. Tots els dissabtes que vaig a Badia anem al mercat amb els antics companys que tenim. Mantenim aquest vincle sentimental amb la localitat", defensa. En els inicis professionals, va experimentar un periple per diferents jutjats de la comarca, fins que el 2016 arriba a la Sala Quarta del Tribunal Suprem. "Jo soc extremeny. Al meu poble, per estudiar una carrera, calia anar a viure a Madrid, Sevilla o Salamanca. En canvi, arribo a Badia i ho tinc al costat de casa. Per a algú d'una família humil, és una oportunitat que no pots deixar escapar. És la idea que volem transmetre en el discurs. Que la gent no es resigni. Que per venir d'una família humil, no vol dir que no tinguis opcions de desenvolupar-te professionalment", apunta.
Els casos d'èxit a prop seu són sonats. Al relleu per als pròxims pregons no li faltaran candidats. "Nosaltres som funcionaris d'elit. Casos com l'Antonio, el millor mag del món, és un altre nivell. Jo soc amic íntim de Carlos Busquets. Jugàvem junts a Badia. Que, per cert, feia de defensa fins que va acabar de porter al Barça. Segur que l'alcalde els convidarà a fer el pregó, però tenen l'agenda molt plena. És molt bonic que la gent pugui veure's emmirallada en referents com els que tenim". Els nivells de popularitat, però, són diferents. "Nosaltres haurem de començar el pregó explicant qui som. Segur que molts pensaran: 'qui són aquests dos senyors?' Ens veuran com una rara avis", riu.
L'objectiu compartit amb Macías és justament trencar aquesta barrera que molts cops separa la societat dels jutges. "Som d'orígens humils, com els que té Badia. Volem desmitificar certa imatge dels jutges". Ell advoca per transformar aquesta visió generalitzada. "Em sap greu perquè som un col·lectiu amb una imatge deteriorada que no mereixem. Som gent responsable, treballadora i que vetllem per aplicar la llei amb el màxim sentit comú possible", tanca.
