Bellaterra viu una setmana de calma tensa després d'un ple crispat, amb una gran afluència i espantada final entre crits demanant la dimissió del president de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD), Josep Maria Riba. La primera sessió de l'any, dilluns passat, va servir per reprendre l'activitat política aquest 2026, en un moment convuls marcat per l'intercanvi d'acusacions entre partidaris i detractors d'una annexió a Sant Cugat. Amb l'Ajuntament de Cerdanyola ultimant el seu document tècnic sobre la possible segregació i el de Sant Cugat a l'expectativa de moure fitxa -ja va avalar un hipotètic procediment territorial-, el poble centra el debat en un referèndum que de moment queda sense data. Amb tot, una part del veïnat present en l'agitada jornada remarca que no és una acció necessària i que el procés no passa obligatòriament per una consulta que consideren superada. "L'expedient ja es va posar en marxa i no té sentit reiniciar-ho tot", diuen.
En seu política, les veus coincideixen que l'objectiu és buscar consens entre els diferents grups per vehicular una proposta que convenci Cerdanyola per comptar vots i definir quina és la postura majoritària actualment entre els veïns. Així, Gent per Bellaterra (GxB), que havia defensat la iniciativa de la mà d'ERC i una vocal no adscrita, va retirar finalment la moció presentada al ple de la Junta Veïnal per realitzar una nova consulta sobre la segregació del municipi de Cerdanyola i l’annexió al de Sant Cugat. El debat va pujar de to especialment en aquest punt, que ha amplificat la distància entre Riba (Bellaterra Endavant) i l'oposició.
El fre a aquesta via obre ara un nou escenari, que rebaixa el clima encaminat a una confrontació que semblava inevitable. La voluntat és aglutinar totes les sensibilitats i coordinar una resposta que permeti redefinir dates i fórmules en cas d'optar per la votació. En l'epicentre de la discussió continua emergint la continuïtat o no de l'EMD com a instrument operatiu en una futura unió a Sant Cugat. Riba descarta fer el pas si això suposa renunciar-hi, mentre altres actors del plenari i el teixit social apostaven per iniciar igualment el procés, considerant que l'òrgan de gestió actual és insuficient i no dota de competències reals la ciutadania bellaterrenca.
Més enllà de l'esfera política, i a pesar del viratge escenificat aquesta setmana, la Comissió Bellaterra és Sant Cugat continua treballant per evidenciar allò que veuen com el "sentiment majoritari" de la ciutadania. El repte és renovar l'aval que va donar la recollida de signatures del 2019, quan el 61% dels participants apostaven per integrar-se territorialment a Sant Cugat. El mecanisme, també subjecte a debat en les darreres setmanes, ha estat la recopilació d'instàncies. Un procés que van iniciar durant les vacances nadalenques, quan van assegurar que havien arribat als 400 documents. Ara, segons confirmen fonts del col·lectiu, es tornarà al carrer durant el cap de setmana per rebre el suport d'aquells que aposten per no afluixar i continuar pressionant per desencallar la qüestió pel camí santcugatenc.
