“A Barcelona, amb un esclop i una espardenya, amb pocs recursos, uns quants aventurers -avui en diríem emprenedors-, amb objectius, situacions i circumstàncies molt diferents, van unir la seva passió, il·lusions i somnis, i així va néixer, a batzegades, la UAB”. El fragment es pot llegir a ‘L’audàcia del coneixement: 50 anys UAB’, de Borja de Riquer i Carme Molinero, publicat el 2018 amb motiu del mig segle de vida de la universitat. Gabriel Masfurroll, llavors president del Consell Social -càrrec que avui ocupa Tania Nadal-, transmetia així l’esperit transgressor d’un hub que s’ha fet gran a la nostra comarca.
El 1968, en un context marcat pel franquisme, un nou decret ministerial impulsava la creació de quatre facultats: Medicina, Filosofia i Lletres, Ciències Econòmiques i Empresarials i Ciències, amb una comunitat educativa que no arribava al mig miler de persones. Assumpta Cros, històrica figura de la UAB, jubilada fa nou anys, va formar part de la segona promoció com a estudiant.
“La universitat que jo vaig conèixer era molt diferent de la d’avui. Molt precària des del punt de vista material. Amb edificis dispersos. Jo, per exemple, vaig començar al monestir de Sant Cugat; trens que també anaven malament; no hi havia autobusos i havies d’anar camp a través...”, rememora. En canvi, defensa, des d’un punt de vista educatiu, sempre va ser capdavantera. “Alguns hi vam anar justament per això. Estava constituïda per un claustre de professors represaliats pel franquisme i de primeríssim nivell acadèmic. Com que era l’inici, ja des del principi tenies els millors professors: Gabriel Ferrater, Isidre Molas, Xavier Rubert de Ventós... Va ser un luxe”, confessa.
- Estudiants de la UAB
- Juanma Peláez
El moviment estudiantil va ser de seguida molt viu. “L’Autònoma s’havia de fer per aïllar-la del centre de la ciutat i que no s’impliquessin tant els estudiants en les mobilitzacions. Però la idea va sortir malament, perquè va estar al capdavant de les protestes”, narra. Tot i la distància entre facultats, la confrontació al poder sempre va ser un factor present.
Anys després, ja com a docent, Cros va viure un moment en què va canviar de soca-rel la formació dels mestres. “Va haver-hi un període llarg amb molta llibertat per a decidir. I la vam aprofitar en els primers claustres. Vam inventar una docència catalanitzada, amb noves maneres d’entendre l’ensenyament. Després, es va anar endreçant tot, passant a ser funcionaris i perdent aquest caràcter primigeni. Ara, està tot molt més unificat i fixat. Com a professor, en certa manera, s’ha perdut una llibertat que donava molt de joc”.
Avui, segons dades de la institució, hi ha prop de 40.000 alumnes i uns 4.000 docents. L’oferta s’ha ampliat exponencialment fins a superar el centenar de titulacions de grau, que se sumen a màsters, diplomes i cursos de postgrau. “L’Autònoma ha estat sempre preocupada per seguir els canvis del seu voltant. De respondre a noves necessitats i crear graus adaptant-se a les necessitats de l’entorn, per evitar un allunyament entre la realitat i el que passa a dins”, resumeix Josep Maria Blanco, professor des de 1992 en diferents disciplines.
Un esperit intergeneracional?
Professors, exalumnes i estudiants actuals reflexionen sobre passat, present i futur d’un espai que ha marcat la vida de milions de ciutadans d’arreu del món. És plenament conscient del seu rol com a instrument de metamorfosi social? La sensació és que, amb els canvis propis del pas del temps, la conjuntura actual guarda paral·lelismes amb els seus inicis.
Laura Peña, estudiant de segon de Comunicació Audiovisual, detecta una vida cultural i social que conserva aquells valors fundacionals. “La UAB és un lloc ple de reivindicacions. Hi ha concentracions periòdiques i molts cops és la mateixa UAB qui ho incentiva. El discurs també arriba a les aules”, expressa. Malgrat que hi ha diferències en cada facultat -”es diu que a Lletres es mobilitzen més que Ciències”-, aquesta filosofia es respira per tot el campus.
- Estudiants de la UAB en la manifestació per Palestian
- Victor Castillo
En boca dels seus protagonistes, és un espai despert. “Sempre s’ha implicat en moviments de drets humans i valors com la llibertat d’expressió i dels pobles. Això forma part del seu ADN. En ser una universitat de campus, les comunitats estan més a prop. És més fàcil generar lligams entre tots els actors. L’entorn és molt important i s’ha vinculat amb el territori que té a prop. El Vallès i Barcelona, sense renunciar a una projecció internacional creixent en les últimes dècades”, radiografia Blanco, present en gairebé les darreres quatre dècades.
En aquest sentit, Cros considera clau una tipologia d’estudis que han permès sempre aquesta implicació. “Són cursos molt diversos i amb branques que es presten a la mobilització. Ciències polítiques, comunicació, lletres... és lògic que hi hagi més atenció en els fenòmens que es produeixen fora, tot i que això s’ha anat desdibuixant”. Amb tot, ella es mostra convençuda que la UAB va ser i és una escola de mestres.
L’aroma perenne del campus
Una de les figures que va viure l’Autònoma a principis del segle XXI és Roc Casagran, actualment, professor de Secundària a Sabadell. “Notaves que començaven els processos de politització dels estudiants. Ho recordo com un espai de contacte amb les assemblees. Va coincidir en un moment de forta reivindicació i la universitat era un punt de trobada de gent formant-se, acadèmicament, però també socialment. A qualsevol universitat hi va gent amb inquietuds i ganes de canviar coses que no li agraden. És una àgora on transformar una realitat”, defineix el docent sobre una idiosincràsia que es percep des de la gespa i als bars de les facultats. Una consciència present avui en la seva missió des de l’altra banda dels pupitres.
Passar un dia a l’Autònoma serveix per adonar-se precisament d’aquest caràcter genuí i de la magnitud de l’obra. Aquell tarannà transformador i combatiu que va motivar la construcció de la universitat continua present. Dijous passat, sindicats com el SEPC i entitats del teixit associatiu es van sumar a les iniciatives del Moviment Estudiantil per fer una crida a la mobilització i a buidar les aules. El genocidi de Gaza i l’assalt de la Flotilla han revifat una flama que sempre està encesa. “Hi ha molts clubs i agrupacions que fomenten la interacció més enllà de l’aula”, apunta sobre el paper de l’Autònoma la també universitària Ariadna Prat. La setmana que ve hi ha previstes noves protestes.
La influència de l’Autònoma
El curs ha arrencat amb novetats, com la mobilitat, que evidencien el poder creixent del campus de Bellaterra, pol d’activitat sense parangó. Amb tentacles també a Sabadell, cridada a consolidar-se com una ciutat universitària amb dinàmiques pròpies, complement de l’oferta a Cerdanyola.
A pesar d’aquest pes, molts coincideixen a assenyalar encara deficiències que consideren fàcilment esmenables. Un exemple: la connectivitat a les facultats. “L’únic lloc on funciona el wifi és la cafeteria”, diuen. També l’estat del pont que connecta amb l’edifici de l’Hemeroteca General fa mesos que està pendent de millores. Més enllà d’aspectes logístics, la comunitat celebra la fiscalització d’un espai amb equipaments i serveis que la fan ser una ciutat rica. “Cada semestre es passen enquestes d’opinió i s’escolta bastant l’estudiant”, destaquen les veus, que reclamen posar el focus en eines com la Renfe per millorar el dia a dia dels joves.
Les reflexions dels testimonis comparteixen un punt de vista sobre d’on ve i cap a on va l’emplaçament. Una mirada que demana garantir l’accessibilitat davant de preus elevats per estudiar i que exigeix perseguir la qualitat en tots els seus estaments. “La universitat ha de ser un lloc de talent. Si baixem el llistó, les coses acaben sent un desastre”, precisa Casagran. “Si vol sobreviure i conviure, ha d’estar connectada amb el seu entorn. I això significa estar pendent dels reptes que planteja la globalització”, tanca Blanco.
