Article de Carme Forcadell i Dolors Bassa, des de la presó d’Alcalá – Meco; expresidenta del Parlament i exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies
Celebrem que s’hagi introduït la paritat en el Govern perquè, tal com li vam expressar al president Torra, no podem construir un país més just si les opinions i les veus de les dones no estan presents en els llocs de decisió en la mateixa qualitat i quantitat que les dels homes. Ha de ser un govern per a totes les persones, especialment per a les més vulnerables, per a les més necessitades, un govern que implementi polítiques socials tendents a erradicar les desigualtats, un govern que desenvolupi polítiques que permetin la igualtat d’oportunitats independentment del lloc on s’hagi nascut, de la llengua que es parli o de la classe social a la qual es pertanyi. Com a societat i com a ciutadanes no podem permetre que les oportunitats de prosperar socialment depenguin de l’escola on s’hagi anat.
Un govern que posi en el centre de les seves polítiques les persones i que es plantegi el benestar social com a objecte principal, només així aconseguirem un govern de tothom i per a tothom.
Un govern que recuperi l’autoestima de mestres, bombers, infermeres, autònoms, treballadors i totes aquelles professions i oficis que en algun moment s’hagin sentit menystinguts, cal fer sentir que tothom és necessari i totes les aportacions són valuoses. No podem deixar de fer un reconeixement als ensenyants d’aquest país, veritables artífexs de la cohesió social. El sistema educatiu català és el responsable directe de l’ascensor social que ha cohesionat la nostra societat malgrat l’enorme quantitat de nous i noves catalanes. Un reconeixement als i les mestres, a les Ampes i a les famílies que van iniciar l’ensenyament en català que des de Santa Coloma de Gramenet es va estendre entusiàsticament per tot el país i en tota la comunitat educativa. Cal un govern que implementi sense dilacions la renda garantida de ciutadania, una conquesta social que ens ha d’enorgullir com a país i que va ser un dels objectius de la passada legislatura.
Cal continuar desenvolupant la llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme. Recordem el dia que es va aprovar com un dels dies més feliços de la passada legislatura. No podem construir un país millor si no reparem les injustícies comeses i encarem el futur amb voluntat de perdonar, però mai no oblidar aquells i aquelles que van lluitar contra el feixisme. Ells i les seves famílies han de sentir que el país els reconeix, agraeix i honora el seu sacrifici i la seva generositat. Cal un reconeixement als col·lectius que, malgrat la precarietat de recursos, amb la seva professionalitat, dedicació i compromís han fet possible la universalització de la salut, una altra fita social que ens enorgulleix. I per últim només implementant la llei d’igualtat efectiva entre homes i dones aconseguirem una societat igualitària, sense discriminacions, paritària i representativa de la societat en què vivim.
Un govern que té molta feina, sabem que volen fer-la.
Endavant, molta sort i encerts.
