Publicitat
Ciutat

Viure entre la Gran Via i el verd del riu Ripoll

A PEU DE BARRI

Sol i Padrís i Nostra Llar de Sant Oleguer són dos barris que caminen de la mà: comparteixen història, característiques i, per tant, també reivindicacions, i tenen un punt de partida similar al barri de Covadonga: viuen d’esquena al riu i de cara a la Gran Via. O al revés. Però amb particularitats.

Coves de Sant Oleguer / CEDIDA (Arxiu Històric de Sabadell)

Un dels reptes principals de la ciutat entre el 1940 i el 1950 era el dèficit habitacional per absorbir els corrents migratoris que s’instal·laven a Sabadell. La solució per a molts va ser viure en coves, sobretot situades a la llera del riu Ripoll.

L’octubre del 1950, el Pla General d’Ordenació de Sabadell revelava que a la ciutat existien 354 cases, 70 semicases, 292 cobertizos, 94 barraques i 182 coves, moltes d’elles ubicades al barri de Sant Oleguer. María Luque era una de les veïnes que va viure durant set anys a aquests habitacles i recorda que el preu de la cova rondava les 2.500 pessetes (sí, només 15 euros!), i era “un lloc humil però s’hi vivia molt bé, en comunitat”. Però eren insegures i els aiguats ho van demostrar.

Les cases de cal Garcia, a Nostra Llar / LLUÍS FRANCO

La doctora en Història Angelina Puig recorda que algunes coves es van enfonsar i van morir famílies. “Els accidents més greus van ser els de Sant Oleguer l’octubre del 1951, juliol del 1953 i de l’any 1955”, apunta. Va ser aleshores que l’alcaldia de Marcet va prohibir construir aquests habitatges. I algunes empreses, com la de l’industrial Josep Garcia-Planas, van dur a terme una política de construcció de cases per als seus treballadors.

Publicitat

El mal estat de la històrica barana que delimita el barri de Nostra Llar / LLUÍS FRANCO

D’aquesta manera va néixer Nostra Llar, un barri format per 334 cases unifamiliars que es va habitar amb la plantilla de l’Artèxtil. L’activista veïnal Ernest Espinós explica que Sol i Padrís va començar a transformar-se a partir de la construcció d’aquestes cases, que es van anomenar Nostra Llar. I d’aquí el nom d’aquest petit veïnat. “Aleshores van aparèixer equipaments, després de reivindicacions al carrer, com l’escola dels Salesians, el pavelló municipal d’esports i la pista municipal d’atletisme”, assenyala Espinós.

Àngela Fernández (Sabadell, 1944): “El barri és un lloc íntim, estic enamorada de la barana que el delimita, li dona identitat pròpia: On més s’ha vist aquest tipus d’obra? És una autèntica meravella històrica que cal conservar i reparar”.

Les alertes recents de robatoris a immobles de la zona ha fet saltar les alarmes del veïnat. Tanmateix, des de l’entitat veïnal de Sol i Padrís descarten l’alarma social, ja que “entren dins les taxes normals de robatoris”. Des de Nostra Llar, però, hi discrepen: “Ha anat en augment els últims mesos”, assegura Josep Navarrete. En aquest sentit, insten l’Ajuntament a reforçar els serveis de seguretat a la zona i a incrementar la il·luminació als carrers.

Mobilitat: un suspès. Els veïns exposen la seva preocupació pels problemes de mobilitat al barri. Des de l’associació de veïns de Sol i Padrís, Jaume Font manifesta que “es generen grans cues” perquè és un enllaç amb la Gran Via, i una porta d’entrada a la Rambla mitjançant el carrer Brutau, que desemboca a l’avinguda de Barberà. Altres carrers com Samuntada o el carrer Sol i Padrís també van “saturats”. “És urgent un pla de mobilitat”, diuen els veïns.

L’avinguda de Sol i Padrís absorbeix molt trànsit / LLUÍS FRANCO

Les principals reivindicacions són el bon manteniment del barri, la transformació del parc de Can Rimbles i connectar els barris amb el riu. El principal enemic dels barris és la Foneria Suñer, “una amenaça de salut pública” per les presumptes partícules contaminants que desprèn. D’altra banda, els veïns mantenen la il·lusió d’enllaçar la ciutat amb el Ripoll, convertir-se en la porta de Sabadell a “aquest pulmó verd” i reformar el camí que uneix Sant Oleguer amb el riu.

El cor té problemes de circulació

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top