Ciutat

Covadonga, el barri més llarg de la ciutat

Vista de la Torre de l'Aigua des de Covadonga / V.R.
A PEU DE BARRI

Us presentem la sèrie ‘A peu de barri’, una visió de la ciutat enfocada a cada barri per captar-ne l’essència: els seus orígens, les seves aspiracions, un tast de la seva història… i els veritables protagonistes, la seva gent. També parlarem de les principals reivindicacions veïnals, presents a tots els barris perquè, citant l’historiador Ricard Martínez, “és una eina de transformació de l’espai urbà i la societat”.

Cada dijous ens fixarem en un barri, seguint l’ordre dels districtes, i oferirem un petit tast dels components que fan funcionar Sabadell i donen valor a la seva identitat: els seus barris. Encetem la secció amb Covadonga.

El més llarg

Covadonga és uns dels veïnats més peculiars de Sabadell. Es tracta del barri més llarg de la ciutat i deu el seu nom al seu eix principal, el carrer de Covadonga, que és, de fet, el carrer més llarg de tot el municipi. No es pot entendre la personalitat del barri i les reivindicacions dels veïns sense veure primer la seva situació geogràfica: un barri encaixonat entre la Gran Via (antigament, la via del tren) i el riu Ripoll, una localització que condiciona en gran part les seves necessitats.

/ Victòria Rovira

Lluny de ser una zona marginal, la silueta allargada del barri va generar el batec que va facilitar la revolució industrial a Sabadell: una zona cèntrica, al costat del riu i les fàbriques, i ben propera a les principals vies de transport que connectaven la ciutat amb la resta d’eixos centrals. La seva situació estratègica, doncs, va atraure tant la indústria i els tallers com els seus treballadors.

/ Victòria Rovira

Ara bé, els veïns històrics de la zona no ho recorden de flors i violes, sinó més aviat com una zona que ho acollia tot: l’escorxador de Sabadell, la presó, la timba –l’abocador–… “Rebíem tot el que feia funcionar la ciutat”, recorda Xavier Moreno. Durant aquella època, a més, es va deixar una petjada arquitectònica que ara “es considera patrimoni de la ciutat”, assegura el president de l’associació de veïns, José Fernández: les característiques cases baixes del segle XIX, ubicades al costat de la plaça Sant Salvador.

El protagonista:Lluís Freixenet. Regenta el forn Freixenet, una herència familiar i un negoci històric (data del 1955). Potser és per la seva professió i el contacte diari amb el veïnat, o potser pel simple fet d’haver crescut entre el riu Ripoll i les antigues vies del tren, en Lluís ha tastat l’essència del barri i el descriu com un lloc on regna la “solidaritat” i la “germanor”.

Historiadors i ciutadans hi coincideixen: l’embrió de Covadonga es troba a l’edat mitjana, el que fa d’aquesta zona un dels barris més antics de Sabadell. En aquella època, era el pas natural per als feligresos de Sant Salvador d’Arraona a Sant Salvador de Sabadell i era un terreny ocupat per vinyes i camps de gra.

El president de l’entitat veïnal, José Fernández, recorda una anècdota vinculada: l’origen del carrer de les Paus era el carrer de les Passes, però amb la castellanització del carrer es va traduir erròniament per ‘las Paces’. I, amb la tornada al català, es va traduir per “les Paus”.

Seguretat i manteniment

Covadonga és un dels barris més envellits de Sabadell i els veïns coincideixen que la inseguretat principal és l’estat de la via pública i l’enllumenat. “Farts de l’estat de la plaça Laietana, vam sortir els veïns amb martells i eines a arreglar-la”, recorda Fernández.

Pel que fa a l’enllumenat, el consistori ja ha posat en marxa sistemes antirobatori del cablejat elèctric. Un altre dels reptes és pal·liar les “altes velocitats” dels turismes dins el barri, una de les preocupacions del veïnat.

Equipaments

Ni escoles, ni instituts ni CAPs. Els habitants del barri que van cercant els serveis més bàsics han de creuar tant sí com no la Gran Via per accedir-hi. “Segons la zona de Covadonga, molts menors han de desplaçar-se amb transport urbà per arribar als centres escolars, ubicats al Centre, Sant Oleguer i les Termes”, apunta Fernández.

I els que ho fan caminant han de superar les “barreres” de la Gran Via. Un dels trets distintius, però, és el seu llegat patrimonial: l’Artèxtil, xemeneies gegants, la història del passeig de la Revolució…

Les reivindicacions

“Integrar el barri és un dels objectius principals”, recorda Lluís Freixenet. Un altre veí, Òscar Ros, hi coincideix: “Teixir la ciutat per unir-la”, aposta. Una de les prioritats és la dignificació del passeig de la Revolució, que “dona nervi i caràcter al barri”, considera el veí Xavier Moreno, i que es podria convertir en el nexe entre Torre-romeu i el riu, Covadonga i la resta de la ciutat. L’Ajuntament té sobre la taula el projecte –a mitjà termini– del Corredor Verd, per evitar que aquesta banda de la ciutat “visqui d’esquena al riu Ripoll”.

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top