Després de la crisi econòmica del 2008 es va produir un fet sorprenent: famílies que estaven en el llindar de la pobresa malgrat tenir ingressos. Si més no, aquella va ser una crisi del deute. Tothom s’havia endeutat: famílies, empreses i administracions. Vam necessitar anys per recuperar-nos i ajustar les nostres despeses. Ens trobem en una situació totalment diferent. Ha estat un cop fort i global, però que ha impactat en la butxaca de tothom.
Les mesures del govern de l’Estat per pal·liar aquesta situació han anat adreçades a facilitar la liquiditat de les empreses i autònoms amb préstecs i facilitar els expedients de regulació temporals d’ocupació (ERTO). Aquestes accions s’estan fent sota una premissa: és una crisi temporal. En tot cas, els economistes coincideixen que si l’evolució de la pandèmia no és positiva i hi ha rebrots, els efectes podrien ser imprevisibles. El Fons Monetari Internacional (FMI) ja calcula una caiguda del PIB espanyol del 8% i un atur del 21%. Davant d’aquesta perspectiva, ja es pot preveure que la necessitat d’ajudes socials a les famílies es multiplicarà. Avançar-se, com ha fet l’Ajuntament, serà clau perquè ningú es quedi enrere.
