Publicitat
ARNAU BONADA

La fiscalitat post-pandèmia

[Per Arnau Bonada, economista i president de la Xarxa Onion]

Incertesa. Aquesta és la característica que, per mi, defineix millor la situació que ens està tocant viure. Per aquest motiu, he de confessar que em resulta admirable la capacitat d’alguns de vaticinar, amb una total seguretat, la fi de la globalització o del capitalisme o, fins i tot, de pronosticar una nova societat més solidària i sostenible amb el medi ambient.

Jo soc incapaç de predir com serà el món post-pandèmia perquè, entre altres coses, no sabem ni quan arribarà aquest moment. El que sí que m’atreveixo a assegurar és que, quan arribi, ens trobarem en un escenari amb moltes més necessitats i amb molts menys recursos per atendre-les. Per ajustar aquest desequilibri, crec que esdevindrà inevitable repensar la fiscalitat.

Com haureu percebut, ens hem habituat a emprar el llenguatge bèl·lic per descriure la lluita contra la pandèmia. No és casualitat: la història de la tributació va estretament lligada al finançament dels costos de les guerres. Per no anar més enrere en el temps, només cal fixar-se en els espectaculars tipus de renda als EUA o Gran Bretanya després de les dues guerres mundials.

Publicitat

Ara bé, avui dia, un Estat, individualment, té poc marge de maniobra en l’àmbit impositiu. Perquè la deslocalització de capitals i beneficis és senzilla per als grans contribuents. En paraules de l’economista francès Thomas Piketty: “Una economia global sense una coordinació fiscal està condemnada al fracàs”.

Per tant, un dels grans reptes immediats dels líders mundials hauria de ser el d’avançar cap a una fiscalitat més justa i progressiva a escala global. Només així els estats podran fer front als alts nivells d’endeutament públic amb què es trobaran aviat sense un excessiu patiment social.

I, per justícia impositiva, em refereixo que siguin les grans fortunes, que tan beneficiades han estat per la globalització econòmica, les que ara assumeixin el gruix de la factura fiscal d’aquesta crisi. És la derrama que els correspon, com a propietaris de gran part de l’edifici que estem intentant apuntalar.

Crec sincerament que aquesta és una causa que hauria d’aglutinar les classes mitjanes i populars d’arreu del món occidental, ja que determinarà, en gran part, com seran les nostres vides futures. Bon Sant Jordi.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top