[Per Josep Mercadé, periodista]
Hem iniciat el compte enrere. La rebaixa de les restriccions provocades per la pandèmia de la Covid-19 ens ha de portar a la que sembla una data clau, el 21 de juny. Serà l’esperat moment en què alguns creuen que s’acabarà tot. Però no serà així. Pendents del que decideixi el govern de Madrid sobre la famosa nova normalitat, comencem la fase 2 amb la mirada posada en els establiments comercials. Ells són la imatge de la magnitud de la tragèdia.
En aquests moments, la comunicació és més necessària que mai. A l’inici d’aquest malson, el missatge era clar i diàfan: “Queda’t a casa”. Ara tot resulta més confús. Els missatges han de vèncer, per una banda, la por de moltes persones a sortir de casa; i, per altra, que els locals ofereixin les condicions òptimes per garantir la seguretat per no infectar-nos.
Malgrat tot, només cal anar al carrer per veure que la gent té ganes de sortir a fora. Aquest dissabte, passejant per la Rambla, algú em deia que semblava Barcelona per la gran quantitat de persones que hi havia. Quina diferència de fa només dos mesos! Les ganes de cremar etapes són tantes que fa més difícil, en aquests moments, mantenir les exigències de seguretat. I en això, la manca de claredat en la comunicació que rebem del govern fa que encara sigui més difícil.
Els que ho pateixen més són els establiments comercials, que gairebé necessiten un manual d’instruccions per moure’s amb els diferents percentatges fixats per rebre clients. A hores d’ara, el més clar és la distància de seguretat i el rentar-se sovint les mans o fer servir líquids hidroalcohòlics.
Els propers dies veurem quantes persianes de comerços han deixat d’aixecar-se. En tres mesos, la pandèmia s’haurà emportat molts autònoms i treballadors del sector serveis. I ara, més que mai, es demana la solidaritat de tothom per comprar els productes més a prop de casa. La intenció és bona, però cal comunicar-la bé.
Aquí hi té molt a dir el sector comercial. La remoguda de la pandèmia ens modificarà molts comportaments i ens hi haurem d’adaptar. Alguns d’aquests emprenedors hauran d’orientar negocis cap a altres direccions que coincideixin amb les que emprèn la societat post-Covid. El que sí que cal és que no manquin els ajuts per crear ocupació a través de l’emprenedoria. No n’hi ha prou amb l’ingrés mínim vital, cal incentivar les iniciatives que coincideixin amb les necessitats de la població. I aquí, sí que la comunicació hi juga un paper vital.
