[Per Josep Mercadé, periodista]
El segon cap de setmana amb confinament perimetral ha fet créixer a Sabadell de forma exponencial el nombre de denúncies de persones que no respecten el toc de queda ni el confinament perimetral municipal. Us estranya? A mi no, i crec que durant els propers dies aquesta situació anirà en augment. El cansament i la necessitat de sociabilitat fan que moltes persones decideixin saltar-se aquestes mesures. Anem cap a una societat que es dividirà entre els que creuen i tenen por i els que no creuen i no tenen por?
A la segona onada, la nit es fa més llarga. És obvi, ja que el dia s’escurça. Els missatges que rebem no conviden a l’optimisme. Ens avisen que tot just som a la tardor i encara hem de passar l’hivern. Ens preparen tot dient que el pitjor encara està per venir. De fet, si us ho pareu a pensar, des de fa mesos aquesta és una constant a l’hora de comunicar el que està passant. A més, les imatges que darrerament se’ns mostren gairebé sempre són coincidents. Veiem menys hospitalitzacions i més bastonets introduint-se de forma insistent per la fosa nasal a la recerca de la mostra que servirà a la PCR determinar si som o no portadors del virus.
El tancament perimetral municipal, el territorial i el toc de queda a les nits cada cop és més semblant al confinament. L’absència de locals d’oci oberts fa que l’esbarjo es limiti al passeig i a les compres no del tot essencials però gairebé. El cap de setmana es fa més feixuc i qualsevol excusa acaba sent bona per intentar una socialització cada cop més difícil.
Estem aprenent ràpidament a valorar com érem abans de la pandèmia. Els que s’han quedat sense feina i sense ingressos pateixen més tristesa i desesperació. Això tindrà unes conseqüències que encara estan per veure, tot i que ja en tenim alguns senyals. Davant de tot plegat, a curt termini, caldrà replantejar algunes mesures adoptades no només per evitar una desgràcia econòmica més gran, sinó també per fer front a la necessitat de contacte social com a alternativa al món virtual.
Cal apel·lar, doncs, a la maduresa de la població que en aquests mesos de pandèmia hem fet un dur aprenentatge que ens capacita per actuar de forma responsable. Si no ens donen aquest marge de confiança com a societat, segur que aquesta indisciplina que veiem s’estendrà més i més fins que perdin valor les actituds cíviques de la majoria de ciutadans.
