[Per Josep Mercadé, periodista]
Confesso que m’ha impressionat un reportatge emès per TV3 aquest diumenge sobre Wuhan fet pel corresponsal a la Xina. Veure que l’indret on sembla que va començar tot, de cop i volta, es troba en una situació de normalitat resulta, si més no, una mica xocant en aquests moments. Gent passejant sense mascareta, gaudint de la vida nocturna… Sembla impossible. Si tornem a la nostra realitat de Sabadell, també resulta xocant veure aquest diumenge la Rambla i altres vies comercials de gom a gom però no pas en una situació de normalitat sinó per la imposició del confinament municipal.
Tots tenim necessitat de moure’ns, de sortir, de parlar amb familiars i amics, de socialitzar-nos, en definitiva. No és estrany, doncs, que, adaptats a les limitacions imposades, aprofitem per gaudir del que tenim: el carrer, les botigues, bars, restaurants… Tot concentrat dins del terme municipal i, com que som tanta gent, la sensació de massificació és del tot real. En circumstàncies normals, una part de la població marxaria de la ciutat i ompliria altres indrets, de costa i o bé de la muntanya.
De moment, però, les dades de la pandèmia van millorant a poc a poc. Tot just acabem de passar el llindar del risc molt alt. Ben diferent del final de la primera onada. La disciplina obligada per evitar al màxim la interacció social sembla funcionar. I també la por, que s’escampa com una taca d’oli, per tal de frenar els impulsos dels més valents, per recordar-los que tots som vulnerables davant del coronavirus. Queda per veure si la barreja entre confinament municipal i terrasses obertes serà la millor fórmula per mantenir aquesta tendència.
Aquests dies assistim a un nou déjà vu de les autoritats sanitàries que ens avisen i amenacen que si no ens comportem amb seny, una tercera onada està a la cantonada. En aquest cas, la proximitat de les festes nadalenques hi afegeix desconcert i amargor per no poder gaudir del que venia sent habitual: trobades familiars amb molta gent.
Hi ha qui dona per fet que tindrem aquesta tercera onada. D’aquí ve aquesta insistència que, al llarg dels propers dies i setmanes, es farà més intensa. I sí, viurem un Nadal sota amenaça. Ens diuen que hem d’evitar les aglomeracions, tot i que amb aquests confinaments municipals no resulta fàcil. Mentalitzem-nos que, si tot va bé, d’aquí a uns mesos potser tastarem la nova realitat, com ja ho fa la gent de Wuhan, després de passar per un llarg període de restriccions molt més dures.
