[Per Joan Cuevas, politòleg]
Nombroses organitzacions internacionals estan profunditzant les últimes setmanes en quin tipus de polítiques poden ajudar més a recuperar-nos de la crisi derivada de la Covid-19. És important que en l’àmbit municipal també pensem en aquesta lògica. Com podem invertir recursos perquè generin retorn econòmic i social?
Un dels àmbits que apareix en els debats és la política educativa. Un dels elements que acostumen a tenir els països amb millors indicadors econòmics i d’igualtat són sistemes educatius ben dotats i amb bons resultats clau. Al nostre país tenim molt marge de millora: alts nivells d’abandonament escolar, destinem només el 3,7% del PIB a educació quan la mitjana de la UE és del 5,1%, i tenim uns resultats educatius millorables no només en l’àmbit global sinó també des de la perspectiva de les desigualtats.
Un dels elements que comparteixen els sistemes educatius amb millors resultats és que tendeixen a tenir les competències educatives molt properes al territori, sigui en l’àmbit municipal, de districtes educatius o en els mateixos centres. Donar més autonomia territorial en educació és clau per poder personalitzar i ajustar l’educació a les realitats diverses i complexes de barris i famílies.
Tot i que la normativa actual ja apunta a una tendència cap a l’autonomia de centres i un paper més rellevant dels ajuntaments, encara cal fer un salt en recursos i mecanismes perquè aquesta “municipalització” de l’educació es produeixi amb l’ambició i èxit necessaris.
Ara bé, mentre no hi hagi més canvis normatius i institucionals, els municipis poden anar incrementant la seva presència en la política educativa. La crisi generada per la Covid-19, malgrat desastrosa en molts aspectes, pot significar una finestra d’oportunitat per a les polítiques educatives: vindran més recursos de la UE, i la Generalitat de Catalunya ha llençat el Pla de Millora d’Oportunitats Educatives, que destina importants recursos a programes educatius clau per a centres educatius vulnerables o zones educatives desfavorides.
En quins àmbits tenim marge de millora en l’àmbit municipal i podríem obtenir un important retorn si hi dediquéssim recursos i esforços?
Reducció de la segregació escolar. Catalunya està entre els 10 països de la UE amb més segregació escolar, i Sabadell no se n’escapa. Això té importants efectes en els resultats educatius globals. Tot i que en l’àmbit municipal ja s’estan impulsant mesures, caldrà continuar millorant.
Pla per reduir l’abandonament. En els últims dos anys l’abandonament escolar va tornar a repuntar i continuem sent un dels pitjors països de la UE. Els programes dirigits a la detecció de potencials alumnes abandonadors, la seva orientació, i l’existència de serveis per als que cauen del sistema reglat, semblen ser clau, especialment en l’àmbit municipal.
Els programes educatius per als 0-3 anys semblen ser de les polítiques amb més retorn, especialment per a les famílies més vulnerables. La recerca apunta que la participació de l’alumnat vulnerable 0-3 en aquest tipus de serveis és clau per a un futur amb millors resultats educatius i menys abandonament escolar.
Impuls de la formació professional. És un dels temes clau encara pendents al nostre país. Recentment el centre britànic What Works per al creixement econòmic local apuntava que una de les polítiques amb més retorn per als municipis en el context Covid és impulsant programes d’FP amb una important presència de part pràctica i liderada per empreses locals. Una política que té especialment èxit si s’impulsa en sectors on ja hi hagi certa capacitat local.
Programes per transformar centres complexos. Un dels àmbits clau on encara no disposem d’una política en majúscules. El Pacte Contra la Segregació Escolar apunta àmbits per transformar aquests centres: destinar recursos extres tant en l’àmbit econòmic com de personal, impuls de projectes singulars d’innovació i enriquiment educatiu, blindar-los perquè no rebin més alumnat vulnerable, i connectar-los amb entitats i recursos del territori.
Dinamitzar els professionals educatius. Espanya és un dels Estats de l’OCDE on els docents col·laboren menys i on reben menys intercanvi de valoracions reben per poder millorar la seva feina, un aspecte que és clau per a la qualitat educativa. Les dades són realment alarmants. El municipi és un entorn perfecte, per mida i proximitat, per generar espais d’aprenentatge col·laboratiu entre docents.
