Creia que l’impacte de la pandèmia faria oblidar les picabaralles entre Sabadell i Terrassa. Com va passar a Aceh, a Indonèsia, l’any 2004: la destrucció era tal després del tsunami, que el govern i la guerrilla Aceh van entaular un procés de pau.
Boutades a banda, només cal mirar l’any que ara tanquem per veure que no ha estat així… En les derrotes, ens encanta posar-nos el dit a l’ull! Sortíem del Nadal passat amb el carbó de Terrassa, que Pura Ceba havia dissenyat per espantar els i les nenes sabadellenques. Amb aquell nom!
Després va venir la guerra de les emoticones, que va enfrontar les cebojis amb les egarmojis: Cada bàndol tenia els seus stickers, no només per jugar amb els seus símbols, sinó per riure’s de l’altre amb alegria. Els FCK TRS inicials eren respostos amb cebes vomitant.
A la primavera va arribar el mallot ciclista de Pura Ceba, que La Xemeneia va comparar per xarxes socials amb el color verd de VOX. La befa era arriscada: ningú vol acostar-se (ni de broma) a la ultradreta.
Al juliol va arribar la disputa del futbol: el mateix cap de setmana es dirimia el possible ascens del CE Sabadell a Segona A i del Terrassa a Segona B. Mentre que els sabadellencs guanyaven, els terrassencs perdien. La diferència ara s’ha ampliat a dues categories.
Aquesta setmana tot s’ha revifat. El Diari de Sabadell informava dilluns que algú havia intentat robar la figura del Nen Jesús del nou pessebre monumental de Sabadell. A Terrassa van riure: “Copions! Això ho fem aquí cada any”, venien a dir, ja que el robatori del Nen Jesús és tan tradicional com el pessebre mateix.
Per rematar, sembla que ahir es va avançar 13 dies la llufa de Nadal (28 de desembre), amb el meme que els egarencs de La Xemeneia van compartir a xarxes, simulant una lona penjada de la Torre Millenium de l’Eix Macià amb el lema “Ganes de perdre-us de vista” (en un joc de paraules amb la bastida publicitària de Joan Laporta a Madrid). Trobo jo que, en cas de seguir així, acabarem deixant anar cocodrils pels boscos de Torrebonica (ni que siguin de goma escuma). Per protegir les fronteres mútues i que ningú se les salti. I no barrejar-nos. Quan tots sabem que són dues ciutats (gairebé) bessones…
