Haurem de redimensionar les expectatives al voltant de la vacuna que, probablement, ens havíem construït mentalment. En primer lloc, perquè el personal sanitari ja va advertir que l’inici del procés no seria un miracle. Però com és normal, els éssers humans, quan estem mancats d’il·lusions, ens aferrem a l’esperança de la vacuna. No cal perdre aquest sentiment, tan sols reequilibrar-lo.
En segon lloc, perquè la mateixa arrencada de la vacunació posa en evidència que serà més llarga del que voldríem. En els primers 11 dies des que va començar, a Sabadell s’han injectat 464 vacunes. Sembla una xifra baixa, almenys comparada amb les cues massives amb què s’especulava. Avui n’expliquem els motius: retard en els enviaments, problemes amb les neveres, l’impasse dels dies festius… Constatats aquests entrebancs, queda esperar de les administracions sanitàries una bona gestió comunicativa (sinceritat i claredat en els missatges).
I, per descomptat, resoldre els problemes inicials i accelerar el ritme de vacunació. Així podrem enfrontar la incertesa amb confiança. I esperarem serens que arribi el torn de cadascú.
