[Per Josep Mercadé, periodista]
Ara que fa un any del primer contagi declarat de la Covid-19 a Espanya, podem fer un balanç del que ha representat aquest període a les nostres vides. Recordo les primeres informacions que ens deien que això seria una cosa que no tindria gaire incidència i el que passava a la Xina ens quedava molt lluny. Fins i tot s’afirmava que seria més lleu que la grip. Ves per on que ara gairebé ningú se’n recorda, de la grip, i vivim amb l’angoixa de si les vacunes podran guarir-nos de les diferents variants del coronavirus. Com han canviat les nostres vides en un any!
A banda del gran nombre de defuncions i dels problemes de salut per a molta gent, la pandèmia ha modificat les nostres pautes socials, la forma d’interactuar amb la resta de persones. A poc a poc s’ha apoderat de nosaltres un sentiment de desconfiança cap a l’altre. A més, els confinaments incrementen l’aïllament personal amb uns efectes que desconeixem. De moment, però, moltes persones experimenten una sensació de solitud tot i trobar-se en una gran ciutat com pot ser Sabadell. Com revertir tot això hauria de ser un aspecte tan prioritari com la lluita contra la Covid.
I ara som enmig d’una campanya electoral que ens durà a unes accidentades eleccions al Parlament de Catalunya en plena pandèmia. És cert que les forces polítiques que es disputen els escons per obtenir majories suficients per poder governar a la Generalitat han de fer front a moltes limitacions imposades pel coronavirus i les circumstàncies de la celebració d’aquests comicis. Però resulta decebedor veure que en aquest aspecte les coses no han canviat gaire.
Assistim a un combat electoral com els de sempre. Els formats de campanya són els mateixos tot i que s’han adaptat a les limitacions d’aforaments. Deixeu-me dir que a algunes forces polítiques això d’haver de tenir menys assistents els va de perles, ja que per sortir a la tele n’hi ha prou que es vegi un faristol i uns oradors. Tampoc han canviat les formes d’atac als contraris ni els intents de boicot que l’únic que fan és més propaganda als que es vol boicotejar.
En una situació tan excepcional com aquesta, s’imposaria el criteri d’una certa unitat d’acció de bona part de les candidatures per sumar energies per fer front a aquest futur tan complicat que tenim davant nostre. No voldria pecar d’innocent, però crec que l’electorat agrairia uns missatges més adaptats als canvis que ens està imposant aquesta pandèmia.
