[Per Arnau Bonada, economista i president de la Xarxa Onion]
Divendres passat vaig participar, juntament amb la presidenta del CIESC i el secretari general de CCOO Vallès, en una tertúlia econòmica a Ràdio Sabadell, amb motiu de l’aniversari de l’estat d’alarma. En aquell mateix moment, a Madrid, el govern de l’Estat presentava els anhelats ajuts directes a empreses i autònoms. Alícia Bosch, preguntada per la moderadora, va destacar encertadament que aquests ajuts arriben un any tard. L’endemà, es van publicar al BOE tots els detalls de la mesura i la meva decepció va ser majúscula.
En primer lloc, quantitativament són insuficients. Estem parlant de 7.000 milions d’euros quan Foment del Treball, per exemple, calculava unes necessitats de 50.000 milions, i la Taula de Turisme, de 40.000. En segon lloc, els ajuts estan limitats a determinats sectors, fet que suposa que molts negocis que estan patint una davallada d’activitat de manera indirecta en quedin fora. En tercer lloc, es descarten els negocis que l’any 2019 van tenir pèrdues i, per tant, s’exclouen les empreses en fase de creixement i les start-ups.
Per últim, i aquí vull estendre’m, el mateix disseny de les mesures serà font d’ineficiències i de perilloses dilacions. Els ajuts aprovats són estatals, però es canalitzaran a través de les comunitats autònomes. Això implica que l’Estat haurà d’establir disset convenis per repartir els fons. De ben segur que això generarà picabaralles polítiques i retards. Em temo que les empreses veurem, atònites, com no arriben els diners mentre les administracions es tiren els plats pel cap.
Em pregunto: per què no fem les coses més senzilles? El govern de l’Estat té les dades de totes les empreses: coneix en quin sector opera cadascuna d’elles i també, al cèntim, la seva facturació del 2019 i del 2020, que són les tres variables que defineixen els ajuts aprovats. Si existís una voluntat real d’ajudar, seria tan senzill com fer una consulta a la base de dades i ordenar les transferències bancàries. Avui dijous, totes les empreses beneficiàries ja haurien rebut els fons. Amb el sistema dissenyat, ja veurem quan els cobraran…
Està clar que els nostres polítics no són conscients que la supervivència d’una empresa o d’un autònom és, a vegades, qüestió de dies. Es nota que ells tenen el sou assegurat cada mes. Una mica més d’empatia, si us plau.
