[Jordi Izard i Granados, vocal de la Junta de la Delegació del Vallès d’Enginyers Industrials de Catalunya]
Diàriament trobem coses que molesten, que fan nosa. Molesta també allò que ja no serveix per a res. Etimològicament, el mot residu procedeix del llatí residuum, que descriu “la part o porció que queda d’un tot”. Amb aquesta arrel, difícilment podrem entendre que un residu és un recurs que molesta perquè es troba en un indret equivocat.
Cal saber, però, que hi ha un conjunt d’infraestructures que treuen profit dels residus domèstics. Per exemple, al Vallès, de la matèria orgànica ben seleccionada es genera biogàs que crema dins de motors que produeixen electricitat. I ho fan amb tanta quantitat i qualitat que l’electricitat s’incorpora a la xarxa elèctrica, conjuntament amb la que produeixen les nuclears, els parcs eòlics i les turbines hidràuliques.
També es prepara adob per a jardineria o per a usos particulars. La recollida selectiva, quan es fa bé, permet igualment reintroduir vidre, paper, envasos, plàstics o metalls per crear nous productes.
L’esforç per aconseguir-ho és molt important i, tot i això, encara cal millorar molt per assolir els objectius per combatre l’actual situació d’emergència climàtica. L’esforç de capçalera el fem nosaltres, a casa nostra, des que comprem fins que lliurem les bosses selectivament classificades als corresponents contenidors dels nostres carrers. L’esforç de cua es fa a les instal·lacions que en fan el tractament i la recuperació.
Però cal ser molt conscients que la cua està completament condicionada per la capçalera. Diríem que no es “poden fer miracles”. Quan arriben els materials mal separats i mal seleccionats, les plantes de tractament no poden recuperar els diferents materials. De les “coses que molesten” podem treure’n molt profit si superem els petits inconvenients –el fet molest– de separar bé dins de les cases els residus per fraccions.
Progressivament, s’està introduint la recollida porta a porta per facilitar una selecció més bona. Hi ha qui s’exclama dient que ja paga la taxa municipal. La taxa, però, preveu que es faci bé la separació. El que és important per a tots, però, és aconseguir no malmetre el planeta i ser eficaços en la selecció de residus: seleccionar (bé) per reduir, reutilitzar i reciclar.
