[Josep Mercadé, periodista]
Heu superat el primer embat de les festes nadalenques de forma satisfactòria tot i els condicionants de la Covid-19? Si és així, ho celebro, ja que la pressió sobre la ciutadania és tan forta que fa augmentar la sensació de culpabilitat. Les mesures restrictives per frenar la sisena onada i la variant òmicron han multiplicat la sensació de por i han convertit moltes trobades nadalenques en estranyes reunions familiars més centrades en la pandèmia que en el gaudi dels retrobaments.
Fa unes quantes setmanes, alguns deien mig de broma, davant el respir que oferia el relaxament de les mesures adoptades pel govern: “Això acabarà malament”. Però no ens esperàvem trobar-nos immersos en una sensació de pànic general que ha provocat tancaments, reducció d’aforaments i retorn de la mascareta a l’exterior. Ha estat com tornar a començar quan hi havia qui creia que tot s’havia acabat.
De la mateixa manera que els experts critiquen que en aquests vint mesos de pandèmia no s’ha estat capaç de facilitar la vacunació als països més desafavorits, també cal lamentar que les formes de comunicació tampoc s’han adaptat a l’experiència acumulada. La temptació seria responsabilitzar, com sempre, el missatger, però cal anar més enllà i dirigir la mirada cap a aquells que ens governen.
Expliquem-nos. L’anunci de les mesures restrictives a Catalunya, més que transmetre un missatge de prevenció, el que ha provocat és un estat d’alarma general. Certament, el nombre de contagis experimenta un fortíssim creixement dia a dia aquí i a bona part d’Europa. A casa nostra, aquesta angoixa col·lectiva s’està traduint en una allau de visites als centres d’atenció primària.
Els protocols establerts fan que els sanitaris hagin de fer un seguit de passos que els desborden i provoquen, també, queixes dels usuaris i situacions molt desagradables. En les trobades familiars d’aquests dies he compartit taula amb un metge i una infermera que no paraven de rebre missatges de WhatsApp dels seus companys i companyes que els havia tocat treballar en aquestes dates festives. Els missatges repetien una vegada i una altra la paraula col·lapsats.
En aquesta sisena onada, a diferència de les primeres, a més de parlar de xifres de contagis, en un angoixant marcador que creix dia a dia, s’ha gairebé obviat parlar dels símptomes i del que cal fer abans d’acudir a un centre de primària. Tot i el desconeixement lògic sobre aquesta variant, incidir en les pautes prèvies a seguir podria evitar arribar a un col·lapse general i deixar sense alè tots aquells que han de vetllar per la nostra salut.
