[Per Pep Marès, mediador i gestor cultural]
Avui he vingut a parlar “del meu llibre”, ja que el pròxim 3 de març s’inicia el procés de cocreació de la capitalitat cultural de Sabadell, una iniciativa que hem desenvolupat a l’empresa on treballo. Us en faig cinc cèntims: aquest és un doble procediment participatiu que permet, d’una banda, definir el propòsit, la proposta de valor i els programes marc de la capitalitat; i de l’altra, obre també, a partir del juny, a les entitats i col·lectius de la ciutat a participar i proposar part de la programació d’activitats de l’any cultural de la ciutat. La proposta de la capitalitat presentada pretén que sigui un projecte de ciutat que ha d’impactar tota la població i ha d’esdevenir un instrument d’entesa i cohesió social, per això es presenta aquest procés estructurat i continu d’escolta activa i de treball conjunt amb tots els col·lectius que conformen la ciutat. La metodologia participativa segueix un pla que inclou tots els sectors i s’estructura en tres grans eixos: escoltar, cocrear i actuar. Es pretén generar un entorn de treball comú, àgil i eficaç amb totes les persones i entitats implicades directament o indirectament en l’organització de la capital, però també obrir-ho a la ciutadania de la ciutat, que permet alhora complir els objectius de transparència que es marquen a la proposta de la capitalitat.
Hi haurà quatre sessions inicials en què participaran persones expertes del món de cultura, però també altres àrees com són educació, empresa, innovació… i membres d’entitats culturals de la ciutat. Aquests seran convocats per la regidoria, però a més a més, a aquestes sessions també hi podran participar de forma lliure tothom que vulgui participar a través d’un procés obert d’inscripcions. La segona etapa, a partir d’un procés de cocreació d’obertura de programació, que gràcies a una convocatòria oberta, es podran presentar propostes concretes d’activitats.
El passat 22 de febrer del 2020 (just fa dos anys) publicava la primera de les meves columnes a aquest diari. Al llarg d’aquests dos anys he parlat bàsicament de cultura i ciutat i com pot ser una eina de transformació, un instrument de cohesió i prosperitat social. En aquell primer article afirmava que una de les meves referències ha estat la frase “no et preguntis què pot fer el teu país per a tu, pregunta’t què pots fer tu per al teu país”. Sota aquesta màxima, allà on he estat, he intentat prendre compromís, treballar i aportar. I per això he volgut compartir els meus coneixements sobre el sector cultural i educatiu en aquesta columna al llarg d’aquests 24 mesos. Dos anys després, l’objectiu continua sent generar debat i opinió sobre la cultura i l’educació, a la vegada que mostrar les oportunitats socials i econòmiques que ens ofereixen els dos sectors a la ciutat de Sabadell.
El context actual (previ a la capitalitat cultural) és un bon moment, de fet és el moment ideal, per preguntar-nos: Què puc fer jo per a la cultura de Sabadell? Podem per fi passar de mers espectadors o consumidors a programadors i actors culturals, ja que ara s’ha obert un procés que ho fa possible, aprofitem-ho i construïm entre totes la capitalitat cultural.
