[Per Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]
En dies com aquests, hom pensa sobre la condició humana. Una cosa a la qual està dedicat el nostre Museu de Paleontologia: com venim de la mona fins ara. Fa una certa sensació d’evolució que jo, amb permís de Miquel Crusafont, discuteixo. Ja sé que acabo de dir una heretgia impressionant. Sort que els paleontòlegs no es comporten com l’Església catòlica i no em cremaran en un acte sacramental, com a màxim creuran que es tracta d’un boig a qui l’AstraZeneca ha tingut un efecte secundari.
Ens creiem que som un ésser superior a tots els altres animals, no entenc en quin fonament racional es basen per dir-ho. Cada dia crec amb més força que en realitat som dones i homes amb Internet. Us ho provaré. Si avui deixessin sols en un bosc una dona o un home del segle XV i un/a del segle XXI amb mòbil, portàtil i tauleta, a veure si endevineu qui sobreviuria. Els del segle XV eren molt millors que nosaltres. Els dels portàtils ens beuríem l’aigua que no toca, ens menjaríem bolets verinosos, fruits prohibits i no sabríem fer un foc sense encenedors o mistos i en tres dies estaríem morts. Els del segle XV, en canvi, sobreviurien perfectament. La prova és que en aquestes condicions van arribar fins avui. Ja sé què estareu pensant: a què venen aquestes divagacions? L’articulista està massa desvagat?
El que em fa escriure aquestes paraules és un gran neguit que segur que compartiu. No es podria haver evitat aquesta guerra? De veritat els humans continuem sent tan estúpids? Quants nens i nenes arrossegaran per vida tant de dolor mentre tothom s’ho mira des de la comoditat del sofà mirant la televisió? Quantes morts s’haurien pogut evitar? Quants diners destinats a acabar amb vides en comptes d’assegurar nivells acceptables de comoditat?
Un sol míssil que impacta en un edifici acaba amb milers d’hores de treball, amb molts esforços, amb molts estalvis aconseguits en moltes hores, dies i anys de feina. I amb molts morts i ferits. Veiem els vehicles militars calcinats, però no veiem els que hi eren dins. Morts. Amagats. Quants sous de metges i quantes pensions es poden pagar amb tota aquesta maquinària de guerra que ha començat. Quin concepte de merda de condició humana tenen aquesta gent poderosa! A ells els importa més un concepte abstracte que la vida de la gent. Hi ha guerres en què tots són dolents, mentre que a la pobra Ucraïna tothom els deixa sols.
Definitivament, envejo les plantes que viuen de la fotosíntesi, no han de treballar, no els cal esforçar-se, no creen guerres, ni fabriquen tancs i Kalàixnikovs. I no es creuen superiors a cap animal. De fet, sense les plantes els animals no sobreviuríem.
