Yago García Zamora estudiava Periodisme a la UAB, igual que uns anys abans ho havia fet Helena Jubany. Amb una companya de classe, van centrar el seu treball de final de carrera en el cas sense resoldre de la bibliotecària de Sabadell. Aleshores, ningú no el coneixia i van ser els primers a indagar-hi.
El llibre Qui va matar l’Helena Jubany? (Ara Llibres) conclou sis anys d’investigació, aporta novetats i conté claus per entendre què va passar. Especialment, desemmascara errors flagrants durant el procés d’instrucció. Ho narra tot de forma trepidant.
Tens esperança que el cas es resolgui?
El cas està més a prop de resoldre’s que mai. I espero que així sigui. Però hi ha el risc de fer-nos falses esperances. La mala investigació que es va fer en el seu moment i la instrucció del cas compliquen que s’arribi a resoldre o que arribem a saber-ne tota la veritat. La instrucció va posar pals a les rodes, en tot moment va tenir l’objectiu de fixar acusacions i va tirar milles sense fer cas a evidències. Però si fa uns anys em dius que Xavi Jiménez declararia com a investigat, no m’ho creuria.
Hi ha prou marge de temps per a fer justícia?
La data de caducitat del cas és el 2025. Hi ha marge, són tres anys. La família ha aconseguit una pròrroga amb la nova imputació, ja que ha aportat proves que la policia no estava buscant. Però la imputació de Xavi Jiménez no ho resol tot. Encara falta reobrir la imputació contra el principal sospitós, Santi Laiglesia. És el principal vincle amb l’assassinat, ja que vivia al carrer de Calvet d’Estrella, on es va trobar el cos de l’Helena Jubany.
Va ser la família que va haver d’aportar proves per a la nova imputació.
La imputació de Xavi Jiménez arriba a últim moment, poc abans que prescrigui el cas per a ell, perquè la família a través d’un pèrit informàtic va aportar un correu de l’ordinador d’Helena Jubany. Eren proves que des de feia 20 anys estaven a l’abast de la Policia Nacional, i no les van aportar.
Segons matises, “no va ser un crim perfecte”, ja que hi ha moltes evidències. Hi ha qui assenyala que les connexions familiars d’alguns sospitosos van entorpir que es resolgués el cas.
Hi va haver incompetència policial i, molt probablement, mala fe als jutjats. Però no crec que hi hagués cap mà negra que va protegir els sospitosos. Hi va haver tres imputats, Montse Careta, Ana Echaguibel i Santi Laiglesia, però ell va ser l’únic que no va anar mai a presó. Què explica el tracte diferent? Pur masclisme. És un cas de violència masclista i es detenen dues dones. Quin sentit té això? L’altre motiu és el corporativisme. Laiglesia és advocat i al jutge li era més fàcil detenir una mestra, necessitava menys proves. Els problemes que no van permetre resoldre el cas són estructurals, la qual cosa és pertorbador. Això podria tornar a passar.
Apuntes que entre els sospitosos de la secció Natura de la Unió Excursionista de Sabadell hi va haver una omertà, un codi de silenci.
S’han tancat i mai han volgut parlar. Hi havia sospitosos com Francesc Macià que hauria coordinat quartades. Fins que no se’ls declari culpables tenen el dret a la innocència, sí, però hi ha tantes evidències que entre aquest grup es troben els assassins que penses que ets davant d’una injustícia enorme.
La tècnica narrativa que utilitzes fa que el llibre sigui trepidant.
La gent se sorprèn molt amb el periodisme literari! Però això és molt antic i hi ha molta tradició. És un treball amb rigor periodístic, però no renuncio a cap de les eines i estratègies de la ficció: la trama, el diàleg, la construcció de les escenes… Així la història arriba i transmet la qualitat de l’experiència, perquè sentis empatia.
El germà d’Helena Jubany: “És l’última oportunitat que tenim perquè el crim no quedi impune”
