[Pere Alavedra, enginyer industrial]
Tots sabem que la mare de tots els problemes que té Espanya, i també Catalunya, és la seva manca d’innovació, que vol dir de creixement, avui hi ha un ampli consens, que es deu a l’excessiu encotillament burocràtic, que ofega el país.
Voldria començar amb una cita de Xavier Marcet a La Vanguardia del 13 de juny del 2021: “La nostra capacitat per burocratitzar-nos és extraordinària. La inflació normativa ens fa lents, impedeix organitzar-nos amb flexibilitat, i crea exèrcits de resistents a qualsevol canvi.
L’eixam normatiu que som capaços de crear enterra fins a sepultar tot indici de sentit comú.
L’única forma que tenen les burocràcies de gestionar la complexitat és incrementant-la fins a nivells insuportables”.
Seguir amb un altre, del diari Ara, titulada: Alerta roja: la burocràcia ens ofega, de Josep M. Vilalta, en què diu: “En quina situació es troba la gestió pública a Catalunya i a l’Estat? Des de la meva perspectiva en un mal moment. ¿Disposem d’unes administracions anticipacitives i proactives, que puguin atendre adequadament les demandes socials? Sincerament, crec que no.
Però la crisi del sector públic, a l’Estat i a Catalunya, ve de lluny. La manca de prioritat política per modernitzar les administracions ha estat vergonyosa i ara se’ns mostra amb tota la seva cruesa.
La burocràcia ha anat guanyant terreny, de forma lenta però implacable.
Alhora, observem polítics i directius que, en lloc d’establir prioritats i desenvolupar polítiques, queden seduïts per la microgestió o simplement treballen en la política aparador.
El més greu és que la modernització de les administracions al nostre país no és a l’agenda política. Tampoc en el debat públic.”
Una visió empresarial, tots els sectors empresarials s’han queixat, i he escollit Josep Serveto, president de la Trobada Empresarial al Pirineu, com a mostra de coincidència a tot Catalunya en aquest sentit, quan diu: “L’excés de burocràcia per la gestió empresarial penalitza la nostra competitivitat, ens impedeix avançar, i ens fa perdre oportunitats”.
I, per finalitzar, el que diu la mateixa administració: “L’administració pública catalana té molt ben diagnosticades les principals dificultats a què s’enfronta, així com les possibles reformes que caldria portar a terme. No obstant això, les reformes proposades mai s’acaben d’implementar i la qualitat de l’administració i el seu funcionament es deterioren, al mateix temps que la seva capacitat de resposta davant de dificultats sobrevingudes és cada vegada més limitada. En paral·lel, hi ha una finestra d’oportunitat en la mesura que s’està produint un canvi generacional de gran magnitud al sector públic (que s’accelerarà en els propers anys) i és crucial com s’encari, en la mesura que pot facilitar la introducció de canvis estructurals i la renovació de l’actual model”.
A principis dels anys noranta, un bon amic, alt funcionari de la UE, quan estava iniciant la seva vida, al si de les institucions europees, el van destinar a verificar la transposició de les directives europees pels diferents estats membres, em va dir: “Com bé saps, les directives es redacten en les llengües de cada estat, en una majoria són una transcripció de la directiva, la meva sorpresa va ser observar el cas del Regne Unit i d’Irlanda: la transposició britànica és l’exemple de com es pot simplificar la directiva conservant el seu esperit, els irlandesos es limitaven a copiar la transposició britànica, el cas oposat és Espanya i, com no, Catalunya, que són l’exemple de com es poden complicar les lleis, on vessen la malfiança de les institucions vers els ciutadans, tot el contrari dels britànics”.
Si Catalunya, Espanya, vol tindre unes empreses competitives que generin riquesa i llocs de treball, han de fer un esforç per trencar la cotilla burocràtica que ofega tant el teixit empresarial com les institucions de casa nostra.
