Ciutat

Joan Martí: “La manca d’infermeres del Taulí no es resoldrà de forma immediata”

El pròxim 16 d’octubre serà el darrer dia en què el Dr. Joan Martí exercirà com a director general de la Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell. Barceloní de naixement i veí de Castellar del Vallès, Martí es jubila després de vuit anys al càrrec i el seu relleu serà la Dra. Anna Aran, que deixarà la gerència de l’Àmbit Metropolità Nord de la Regió Sanitària de Barcelona.

El director general del Taulí, Joan Martí, a l’exterior de la corporació sanitària / VICTÒRIA ROVIRA

Ha decidit jubilar-se. Feia temps que hi pensava? El mes de febrer ja vaig tenir la primera conversa amb la directora del CatSalut on li vaig manifestar la meva voluntat de jubilar-me. Però em va dir que m’ho pensés i que ens veiéssim el mes de juny. Ens vam tornar a veure, vaig mantenir l’aposta i ja està.

Què té ganes de fer ara? D’entrada, no quedar-me aturat. Tinc ganes de fer coses que potser no he fet. Reforçar l’anglès, m’estic informant sobre un tema de gestió forestal i veure si puc ajudar amb alguna cosa, perquè realment és molt preocupant l’estat dels boscos d’aquest país. A banda, igual algun tipus de vinculació amb el món sanitari o de la recerca suposo que el tindré. Hi ha unes quantes opcions perquè m’agradaria mantenir una certa vinculació.

Quin balanç fa d’aquests vuit anys al capdavant de la institució? En global, crec que el Taulí ha fet una progressió important, ha crescut en tot: amb estructures, personal, qualitat, capacitat d’atendre alta complexitat, etc. I s’està consolidant com un dels grans hospitals de Catalunya, que encara té reptes i una cosa molt bona com és que hi ha projectes que estan en marxa i donaran sortida a bona part dels problemes que històricament ha tingut l’hospital: les Urgències i les llistes d’espera. Disposar de més quiròfans en un termini relativament curt -a finals del 2023- i ampliar substancialment els metres quadrats d’Urgències, sumat als 100 llits nous de l’edifici Ripoll, crec que dona una perspectiva de futur força bona.

Al llarg de vuit anys passen moltes coses i no totes surten bé ni són ben vistes, però ja entra en el que és normal en un lloc com el que ocupo i que, a més a més, a vegades com a directiu has de prendre unes determinades decisions que no t’agradaria prendre, però no hi ha més alternativa perquè al final has de vetllar perquè la institució tiri endavant.

Quina és la millor decisió i quina la més complicada que ha hagut de prendre? Segurament, la que va obrir les portes al Taulí que s’està perfilant va ser el dia que vaig trucar el director del CatSalut [Adrià Comella] i vam parlar sobre la necessitat de construir un edifici que en aquell moment li dèiem lleuger, que s’ha transformat en l’edifici Ripoll, i que de lleuger no en té res perquè és un tros d’edifici. Era una oportunitat, i afortunadament la direcció del CatSalut va ser receptiva i va permetre redefinir el Pla director que porta a ampliar llits de crítics, quiròfans, urgències, etc. Això va ser cap a l’agost del 2020, veient que la pandèmia no era una situació puntual sinó que tenia continuïtat. Males decisions en dec haver pres moltes, però tinc tendència a oblidar les coses dolentes.

De la pandèmia, què se n’ha après a diferents nivells? Te n’adones, en situacions excepcionals, de la capacitat que tenen les persones a tots els nivells de dir: ‘estem en una situació extraordinària, duríssima, posem-nos tots a remar en la mateixa direcció’. De l’hospital, el record que tinc més gravat és la capacitat d’adaptació, dia a dia, en funció de les necessitats. Tothom estava disposat al que calgués per sortir-se’n.

També recordo una certa sensació d’impotència perquè no sabíem tractar aquells malalts, perquè no estava escrit. I era una mica desesperant veure que es moria gent i que, al final, dius ‘què podem fer? Posar oxigen i poca cosa més’, perquè no hi havia cap manera d’abordar aquests malalts [especialment durant les primeres setmanes de pandèmia]. Això ens va passar a nosaltres i a tot arreu, però per les persones que estaven assistint directament aquests malalts, especialment.

“La nova directora general, Anna Aran, té una trajectòria professional realment interessant”

Què pensa de l’elecció d’Anna Aran com a nova directora general? És una persona que des del primer dia es posarà la samarreta tauliniana. Defensarà i es barallarà per la institució a capa i espasa. També és altament executiva: té capacitat de prendre decisions. I de prendre’n assumint un cert grau de risc, que per mi és imprescindible en un directiu. Al final, no hi ha cap manual que et digui com fer les coses, i moltes decisions que prens tenen un cert grau d’incertesa. A part, té un coneixement importantíssim del sector sanitari, més en un moment en què el Taulí s’està acabant de posicionar com un dels grans hospitals de Catalunya.

Té una llarga trajectòria que li ha fet conèixer tot el sistema sanitari. Ha estat a l’Atenció Primària, en l’entorn sociosanitari o residencial, en àmbits de responsabilitat en hospitals, i té la vessant del Servei Català de la Salut (CatSalut) que li dona una mirada àmplia del sistema. Té una trajectòria professional realment interessant.

Quins són els principals reptes que es trobarà sobre la taula? Ser capaços d’enllestir les obres en curs abans que acabi el 2023, que són moltes i s’hauran d’executar en un temps molt ajustat. A partir d’aquí, millorar tots els aspectes que són el dia a dia de l’hospital i que hi ha molt camí per recórrer. Tenir les eines per poder donar sortida a les necessitats que hi ha, permetrà millorar els fluxos d’Urgències i les llistes d’espera. Crec que tindrà l’oportunitat de fer-ho amb les estructures necessàries per a aconseguir-ho.

Podem esperar que, amb el que es culminarà quan ella exerceixi de directora general, milloraran tant les Urgències com les llistes d’espera? Això segur. Tot i així, les necessitats sanitàries són canviants i segur que en sortiran de noves. A més, els hospitals del futur segurament tindran una manera d’abordar els pacients d’una forma diferent. Estem a punt de tenir la capacitat d’explotar la informació sanitària de forma massiva amb elements d’intel·ligència artificial, amb l’envelliment de la població creixeran les necessitats, etc.

Joan Martí, al seu despatx de l’edifici La Salut / VICTÒRIA ROVIRA

Ara hi ha tota una generació que entra en fase de jubilació i que, d’aquí a uns anys, tindrà majors necessitats sanitàries perquè seran més grans. En conseqüència, segurament s’hauran de fer les coses diferents. S’haurà de veure com les noves tecnologies impacten en l’atenció sanitària. Potser pels usuaris més joves s’haurà de buscar un sistema telemàtic de comunicació. Però això és part de les evolucions que s’aniran produint al món sanitari i a la societat en general. 

L’Escola d’Infermeria ajudarà a resoldre el dèficit d’infermeres? El problema de les infermeres afecta el Taulí i a tot arreu, i hi ha una mancança que no es resoldrà de forma immediata. I aquest serà un dels reptes que també tindrà la nova direcció general, que és com s’aconsegueix atendre les necessitats dels malalts treballant d’una altra manera. En els pròxims 5 o 10 anys les necessitats d’infermeres no estaran cobertes tot i l’increment de places que s’estan cobrint amb infermeres en formació.

Ara, a Catalunya s’han incrementat 600 places de noves infermeres, a part de les que ja es generaven, i tenint en compte que hi ha bastanta població d’infermeria que ja té una edat i s’aniran produint jubilacions, crec que serà difícil equilibrar-ho almenys en els pròxims anys. 

El Taulí té ara un finançament adequat? L’ha millorat molt. El sistema de pagament [del CatSalut] contempla que et contracten un volum d’activitat i el que fas per sobre d’això no t’ho paguen al 100% sinó parcialment. El Taulí tenia una distància entre el que feia i el que li contractaven que era molt considerable [havia arribat als 20 milions d’euros], i això en els darrers anys s’ha anat reduint d’una manera molt notable. Ara està més a prop del que seria més correcte o l’estàndard a tot Catalunya. La qual cosa no vol dir que el finançament sigui suficient.

En quin punt es troben les relacions amb el CatSalut? Hi va haver una època dura per tothom perquè veníem d’una crisi. El 2016-17 ja es va començar a notar que revertíem la crisi. Des de llavors, s’ha anat mantenint una molt bona tendència i relació. La relació personal mai ha sigut dolenta, però el reequilibri respecte al que necessitava el Taulí i la realitat dels ingressos que teníem s’ha anat produint en els darrers cinc o sis anys.

Es jubila el director general i a finals de juliol va traspassar la presidenta, Mariona Creus. En poc temps, el Taulí canviarà els seus dos càrrecs més representatius. La Mariona va ser una persona entranyable, que em va afegir valor i vam treballar magníficament. Em va generar un sentiment molt gran la seva pèrdua. En aquest sentit, la vida és com és i toca fer relleu. [Sobre la presidència], em consta que s’està parlant a la conselleria i entenc que ho acabaran acordant amb l’Ajuntament.

Anna Aran, nova directora general del Taulí en substitució de Joan Martí

Comentaris
To Top